Barcelona: Impacte psicològic persistent: la pandèmia deixa cicatrius emocionals a la societat catalana.

Barcelona: Impacte psicològic persistent: la pandèmia deixa cicatrius emocionals a la societat catalana

La vida a Barcelona, com arreu de Catalunya, ha canviat profundament des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19. Més enllà de l’impacte econòmic, amb negocis que han hagut d’abaixar la persiana definitivament i amb pèrdues que s’estimen en milers de milions d’euros, les seqüeles emocionals persistents preocupen els experts.

Els confinaments, la incertesa constant i la pèrdua d’éssers estimats han deixat una empremta notable en la salut mental dels barcelonins. Augmenten els casos d’ansietat, depressió i estrès posttraumàtic. El teletreball forçós ha desdibuixat la línia entre la vida laboral i personal, generant una sensació d’esgotament generalitzat. Les restriccions socials han portat a un aïllament que dificulta la recuperació del teixit social.

Segons un estudi recent de la Universitat de Barcelona, gairebé el 40% dels barcelonins manifesta sentir-se més sol que abans de la pandèmia. Aquest sentiment d’aïllament té repercussions negatives en la salut física i mental, augmentant el risc de patir malalties cardiovasculars i deteriorament cognitiu.

L’impacte és especialment dur entre els joves. La interrupció de la seva formació, les dificultats per accedir al mercat laboral i la incertesa sobre el futur han generat una gran angoixa. Molts joves se senten desorientats i sense esperança.

La situació actual planteja reptes importants a la societat catalana. És necessari invertir en recursos per a la salut mental, millorar l’accés a l’atenció psicològica i promoure espais de trobada i suport social. També és fonamental fomentar una cultura de la cura i l’empatia, on les persones se sentin segures per parlar dels seus sentiments i buscar ajuda. Per a moltes persones, és crucial reestructurar la forma de vida cap a activitats que promoguin el benestar com el contacte amb la natura, l’horticultura o la creació d’espais verds urbans. S’estima que la recuperació total, tant a nivell individual com col·lectiu, portarà anys.

El Dr. Antoni Bassas, psicòleg clínic de l’Hospital Clínic, assenyala que “la pandèmia ha actuat com un catalitzador, posant de manifest fragilitats preexistents en la nostra societat”. El Dr. Bassas insisteix en la importància de no banalitzar el patiment emocional i de reconèixer que la recuperació és un procés gradual i que requereix el compromís de tota la societat.

Secció per a aprenents de català

• Cicatriu: Marca que queda a la pell després d’una ferida curada. Aquí, s’utilitza en sentit figurat per referir-se a les seqüeles emocionals.
• Seqüeles: Conseqüències o efectes que queden després d’un esdeveniment, especialment si són negatius.
• Abaixar la persiana: Expressió que significa tancar un negoci definitivament.
• Empremta: Senyal o rastre que deixa alguna cosa. En aquest context, fa referència a l’impacte que ha tingut la pandèmia.
• Teletreball: Treball que es realitza des de casa o des d’un altre lloc fora de l’oficina.
• Desdibuixar: Fer que una cosa es torni menys clara o definida. En aquest cas, la línia entre la vida laboral i personal.
• Teixit social: Conjunt de relacions i connexions entre els membres d’una societat.
• Banalitzar: Treure importància a una cosa, fer-la semblar menys greu del que és.
• Catalitzador: Substància que accelera una reacció química. En sentit figurat, alguna cosa que desencadena o intensifica un procés.
• Horticultura: L’art i la ciència de cultivar hortalisses, fruites, flors i altres plantes en un hort.

Gramàtica:

• Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza sovint després de verbs d’opinió, desig o dubte. Per exemple, “És necessari que invertim…”.
• Pronoms febles: Els pronoms febles (em, et, el, la, ens, us, els, les) poden ser difícils per als aprenents. Per exemple, “se senten segures per parlar-ne” (dels seus sentiments).
• Construccions impersonals: S’utilitzen molt en català. Per exemple, “S’estima que la recuperació…”. Aquesta construcció s’utilitza per expressar accions o processos sense especificar qui les realitza.