Barcelona: Susqueda: Les negligències que van precedir el crim

Barcelona: Susqueda: Les negligències que van precedir el crim

El pantà de Susqueda, un paratge natural idíl·lic situat entre les comarques de la Selva i Osona, va esdevenir l’escenari d’un crim que va sacsejar Catalunya l’any 2017. Les víctimes, Marc Hernández i Paula Mas, dos joves provinents de Barcelona, van desaparèixer mentre feien caiac al pantà. Setmanes després, els seus cossos van ser trobats submergits a les profunditats, i l’autor confés del crim, Jordi Magentí Gamell, va ser condemnat a presó.

Més enllà de la condemna, però, el cas de Susqueda va posar de manifest una sèrie de negligències que, possiblement, van contribuir a facilitar el tràgic desenllaç. Aquestes negligències, que van des de la falta de control en l’accés al pantà fins a la deficient senyalització de les zones perilloses, constitueixen una alerta sobre la importància de la prevenció i la gestió responsable dels espais naturals.

Un dels problemes detectats va ser la manca de regulació de l’accés al pantà. Tot i tractar-se d’un espai protegit, l’entrada era lliure i sense cap tipus de control. Això permetia l’accés a qualsevol persona, sense importar les seves intencions ni la seva preparació per a desenvolupar activitats al medi natural. A més, la falta de vigilància feia impossible detectar la presència de persones sospitoses o activitats il·legals.

Un altre aspecte preocupant era la deficient senyalització del pantà. Les zones perilloses, com ara les zones amb forts corrents o les zones rocoses submergides, no estaven degudament senyalitzades. Això suposava un risc per als visitants, especialment per a aquells que no coneixien bé el lloc. La manca de senyalització també dificultava la tasca dels equips de rescat en cas d’emergència.

A més de la falta de control i senyalització, també es va detectar una deficient coordinació entre les diferents administracions amb competències al pantà. La gestió del pantà recau en diverses entitats, com ara la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de la zona i les empreses hidroelèctriques. Aquesta dispersió de responsabilitats dificultava la presa de decisions i la implementació de mesures de seguretat eficaces.

En definitiva, el cas de Susqueda va posar de manifest la importància de gestionar els espais naturals de manera responsable i eficient. La prevenció, la senyalització adequada i la coordinació entre les administracions són elements clau per a garantir la seguretat dels visitants i per a protegir el medi ambient. Les negligències detectades en el cas de Susqueda han de servir d’aprenentatge per a evitar que tragèdies similars tornin a succeir. Cal una avaluació constant dels sistemes de gestió, assegurant que s’adaptin a les necessitats canviants del territori i de les persones que l’habiten i el visiten, prioritzant sempre la vida i la seguretat.

Secció per a aprenents de català

• Paratge: Lloc, indret, especialment si és bell i té interès paisatgístic.
• Sacsejar: Fer tremolar o bellugar fortament. En aquest context, significa impactar emocionalment.
• Desenllaç: Final d’una història o d’un procés.
• Negligències: Mancança d’atenció o cura en fer una cosa, especialment quan això comporta riscos. És un substantiu femení plural.
• Senyalització: Conjunt de senyals que serveixen per a indicar o advertir.
• Corrents: Moviment d’aigua en una direcció determinada.
• Submergides: Que estan sota l’aigua. El verb és “submergir”.
• Dispersió: Distribució irregular, separació. En aquest context, es refereix a la divisió de responsabilitats.
• Implementació: Posada en pràctica, execució d’un pla o idea.
• Competències: Facultats o atribucions legals per a fer alguna cosa.

Nota gramatical:

En català, és comú l’ús del pretèrit perfet simple (va sacsejar, van trobar, va posar de manifest) per a referir-se a accions passades que tenen un impacte o rellevància en el present. També cal tenir en compte l’ús correcte dels pronoms febles, que poden resultar complexos per als aprenents. Per exemple, “van ser trobats submergits”, on “en” substitueix el complement “al pantà”.