Cat: L’Ésdansa clou una edició rècord amb gran afluència de públic i reivindicació cultural

L’Esdansa, el festival de dansa d’arrel tradicional de les nostres terres, ha tancat portes enguany deixant un regust, podríem dir, més dolç que una melmelada de figues madurades al sol d’estiu. I no només perquè els espectacles hagin estat, parafrasejant la meva àvia, “per llepar-se’n els dits fins al colze”, sinó per l’allau de públic que ha omplert places i carrers, gairebé com si haguéssim obert les comportes d’una bassa a vessar.

Recordo quan, de petita, la meva mare em duia a veure les sardanes a la plaça del poble. Llavors, érem quatre gats. Ara, sembla que la tradició ressorgeix com una herba mala que ningú no pot arrancar. Potser és que la globalització, amb tot el seu xou de neons i pantalles, ens ha fet adonar de la importància de les coses que ens són pròpies, d’allò que ens defineix com a poble. I l’Esdansa, sens dubte, n’és un clar exponent.

Aquest any, a més, la reivindicació cultural ha estat present a cada cantonada. Com si la dansa, el ball, la música fossin l’altaveu d’una societat que vol fer-se sentir, que vol deixar clar que no està disposada a perdre les seves arrels. I no parlo d’un sentiment nacionalista ranci, no. Parlo d’un sentiment d’orgull, d’amor a la terra, a la història, a tot allò que ens fa únics.

He vist ballar parelles joves amb la mateixa passió que els avis, he sentit rialles i crits d’alegria que ressonaven com un cant d’esperança. I m’he adonat que, potser, encara hi ha futur. Que la dansa, com la vida, continua girant, i que nosaltres, els catalans, continuem ballant al seu ritme.

No sé si l’any vinent l’Esdansa superarà aquest rècord d’afluència. El que sí que sé és que, passi el que passi, la dansa seguirà sent un fil que ens uneix, un cant a la vida, una reivindicació de la nostra identitat. I, sincerament, em sembla que això ja és motiu de celebració. I tant.

Secció per a aprenents de català

• Ésdansa: Festival de dansa tradicional catalana.
• Regust: Sensació que queda després d’una experiència. Sinònim: ressò.
• Melmelada de figues madurades al sol d’estiu: Expressió per emfatitzar que el regust és molt dolç i agradable.
• Parafrasejant: Utilitzant les paraules d’algú altre, en aquest cas, de l’àvia de l’autora.
• Per llepar-se’n els dits fins al colze: Expressió col·loquial que significa que alguna cosa és molt bona, exquisida.
• Allau: Gran quantitat de gent o coses.
• Comportes d’una bassa a vessar: Comparació per descriure una gran quantitat de persones.
• Quatre gats: Poca gent.
• Herba mala: Terme per referir-se a una cosa que surt de nou per molt que l’intentis tallar.
• Xou: Anglès: Show. Espectacle.
• Ranci: Despectiu: alguna cosa que es manté antiga.
• Identitat: Característiques pròpies que defineixen una persona o un grup.

Nota sobre la gramàtica:

• L’ús del pronom feble “en” a “llepar-se’n els dits” és important. “En” substitueix allò de què ens llepem els dits (la menja exquisida).
• La diferència entre “afluència” (nombre de persones que assisteixen a un lloc) i “influència” (poder que una persona o cosa té sobre algú o alguna cosa).
• És important practicar els pronoms relatius: “que”.