Collboni explora l’ajuda humanitària a Jordània després d’impedir-se l’entrada a Israel.
El cert és que, mirant mapes, la distància entre la porta de casa i la realitat, allà on la gent es pensa que les coses són com al WhatsApp però en tres dimensions i amb conseqüències, és considerable. Sembla que en Collboni, que deu haver fet algun curs d’aquests de “Lideratge i empatia per a polítics”, també se n’ha adonat. Després que li tanquessin la paradeta a Israel (cosa que, per cert, no entenc: per alguna cosa deu ser alcalde, no?), l’home ha optat per Jordània. I no per anar a veure Petra, que seria més raonable i amb menys càrrega de titulars grandiloqüents, sinó per explorar “vies d’ajuda humanitària”.
Vies d’ajuda humanitària. Sona a pel·lícula de James Bond, però sense glamour. Imagineu-vos en Collboni, amb el seu posat de “estic pensant en coses molt importants”, inspeccionant magatzems plens de mantes i medicaments caducats. Parlant amb senyors de l’ONU que li expliquen gràfics sobre la crisi alimentària mentre ell pensa en si li combina la corbata amb el paisatge desert.
Jo, que ja he vist unes quantes d’aquestes pel·lícules, em pregunto si realment aquesta exploració servirà per alguna cosa més que per la foto. Perquè, vaja, ajudar s’ajuda a casa, amb projectes que facin arrel, amb col·laboracions sostingudes, amb un enfocament a llarg termini. Però clar, això no surt a la tele.
Suposo que tot és qüestió d’escala. Ell explora i nosaltres ja ens encarregarem de rebuscar a la butxaca. Ell promet allò que nosaltres, amb sort, podrem complir. I mentre, la vida, allà, en tres dimensions i amb conseqüències, continua.
Secció per a aprenents de català
- Paradeta: diminutiu de “parada”. En aquest context, fa referència metafòricament a l’intent d’entrar a Israel, que se li ha impedit.
- Grandiloqüents: paraules altisonants, pomposes, que volen impressionar més que comunicar.
- Posat: actitud, manera de posar-se.
- Magatzems: locals on s’emmagatzemen productes.
- Caducats: que han superat la data de caducitat, és a dir, que ja no són aptes per al consum o l’ús.
- Surt a la tele: apareix a la televisió.
- Arrel: Literalment, part de la planta que s’enterra. Metafòricament, significa establir-se, consolidar-se.
- Rebuscar: buscar amb cura, remenar.
- Butxaca: part de la roba on es guarden coses. En aquest cas, es refereix als diners.
- Complir: Realitzar una promesa o obligació.
Gramàtica:
- “Sembla que en Collboni… també se n’ha adonat.” L’ús de “se’n” és un pronom feble que substitueix un complement de règim verbal. En aquest cas, substitueix “d’això” (del fet que la distància entre la teoria i la realitat és gran). El verb “adonar-se” sempre va acompanyat de la preposició “de”. Per tant, el pronom “en” serveix per sustituir una frase que comença per “de”.
- “Cosa que, per cert, no entenc: per alguna cosa deu ser alcalde, no?” Aquesta construcció és força col·loquial. El “no?” al final de la frase és una pregunta retòrica que busca la complicitat del lector.
- “Vaja, ajudar s’ajuda a casa…” L’ús de la forma pronominal “s’ajuda” indica una acció general i impersonal. “S’ajuda” significa “es pot ajudar”.
Have any thoughts?
Share your reaction or leave a quick response — we’d love to hear what you think!