Revelació quàntica: El MIT qüestiona la intuïció d’Einstein en un debat de fa un segle
La física quàntica, camp fèrtil en paradoxes i desafiaments a la nostra comprensió de la realitat, ha vist un dels seus debats més antics reviscolat gràcies a un nou experiment del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Un equip de físics ha proporcionat evidència experimental que refuta una assumpció clau defensada per Albert Einstein i altres, fa gairebé un segle, sobre la naturalesa de la realitat quàntica.
El debat, arrelat en el famós argument d’Einstein, Podolsky i Rosen (EPR) de 1935, qüestionava si les partícules quàntiques, fins i tot a distàncies immenses, podien estar intrínsecament connectades, de manera que la mesura d’una influiria instantàniament en l’estat de l’altra. Einstein es resistia a aquesta idea, descrivint-la com “acció fantasmal a distància”, i argumentava que les partícules havien de tenir propietats ben definides fins i tot abans de ser mesurades. Aquesta visió, coneguda com a “realisme local”, implicava que la informació no podia viatjar a una velocitat superior a la de la llum.
L’experiment del MIT, utilitzant àtoms refredats per làser i entramats quànticament, ha demostrat que la realitat podria ser més estranya del que Einstein estava disposat a acceptar. Els resultats suggereixen que, efectivament, les propietats de les partícules poden no existir fins que són mesurades, i que aquesta mesura pot influir instantàniament en l’estat d’una altra partícula distant, desafiant la noció de realisme local.
Aquesta troballa no només reforça la validesa de la mecànica quàntica, sinó que també obre noves vies d’investigació en àmbits com la informàtica quàntica i la criptografia quàntica. La capacitat de controlar i manipular l’entrellat quàntic podria permetre la creació d’ordinadors molt més potents i sistemes de comunicació més segurs.
L’experiment del MIT no és l’última paraula en aquest debat, però proporciona una evidència contundent que obliga els físics a repensar les seves assumptions sobre la naturalesa de la realitat. El llegat d’Einstein, tot i ser qüestionat, continua inspirant la recerca i la comprensió d’un univers fascinant i encara ple de misteris. A mesura que aprofundim en el món quàntic, desenterrem una xarxa interconnexió més gran i complexa que el que imaginem.
Secció per a aprenents de català
Glossari:
- Paradoxes: Situacions que semblen contradictòries o impossibles.
- Reviscolat: Revifat, tornat a la vida o a l’atenció. Deriva de “viure” i el prefix “re-“.
- Entramats (quànticament): Connectats d’una manera especial que permet la influència mútua a distància.
- Assumpció: Suposició, idea acceptada com a certa sense prova.
- Resistia: S’oposava, no estava d’acord.
- Acció fantasmal a distància: Expressió utilitzada per Einstein per criticar la idea de l’entrellat quàntic, donant a entendre que semblava màgia o impossible.
- Realisme local: La idea que els objectes tenen propietats definides independentment de si són observats i que la influència d’un objecte a un altre no pot viatjar més ràpid que la llum.
- Àtoms refredats per làser: Àtoms portats a temperatures extremadament baixes utilitzant làsers, per poder-los estudiar amb més precisió.
- Criptografia quàntica: Un sistema de comunicació segura que utilitza els principis de la mecànica quàntica.
- Contundent: Força i convincent.
Nota gramatical:
A l’article, s’utilitza força el pretèrit perfet simple (va qüestionar, va demostrar, obre) per parlar d’accions passades que han tingut un efecte en el present, o que són rellevants en el context actual. També s’utilitza el condicional (podria permetre) per expressar possibilitat o hipòtesi.
