Novetats a les cartelleres del món:
‘Sorry, Baby’, una pel·lícula que desafia les convencions narratives i s’endinsa en la psique adolescent amb una sensibilitat sorprenent, s’ha convertit en un fenomen cinematogràfic inesperat. Dirigida per la jove promesa del cinema independent, Clara Pons, la pel·lícula narra la història d’Aina, una adolescent conflictiva que lluita per trobar el seu lloc en un món adult que li sembla incomprensible.
La trama, aparentment senzilla, es desenvolupa en una espiral d’emocions i reflexions sobre la identitat, l’amistat i el primer amor. El que fa que ‘Sorry, Baby’ destaqui per sobre d’altres pel·lícules juvenils és la seva honestedat brutal i la seva capacitat per evitar els tòpics. Clara Pons no cau en sentimentalismes fàcils ni en simplificacions maniquees, sinó que ofereix una mirada crua i autèntica sobre les dificultats de créixer.
La interpretació de la jove actriu debutant, Júlia Serra, és simplement captivadora. La seva Aina és vulnerable, rebel, confusa i, alhora, irresistible. Serra aconsegueix transmetre amb matisos la complexitat emocional del seu personatge, connectant amb l’espectador d’una manera profunda i visceral.
La banda sonora, a càrrec de la compositora emergent, Maria Solé, juga un paper fonamental en la creació d’atmosfera. Les melodies melancòliques i les lletres introspectives acompanyen a la perfecció el viatge emocional d’Aina, accentuant els moments de tensió, alegria i tristesa.
Més enllà de la trama i les interpretacions, ‘Sorry, Baby’ és una pel·lícula que convida a la reflexió. Planteja preguntes incòmodes sobre la societat actual, la pressió a la qual estan sotmesos els joves i la importància de l’autenticitat. Una pel·lícula petita en escala, però immensa en impacte emocional. Un debut directorial prometedor i una nova veu a tenir en compte en el panorama cinematogràfic català. El film ja ha guanyat diversos premis en festivals internacionals, consolidant la seva posició com una de les joies amagades del cinema contemporani. ‘Sorry, Baby’ no demana perdó per ser honesta, per ser valenta i per ser autèntica. I per això triomfa.
Secció per a aprenents de català:
- Psique: Conjunt de les funcions mentals d’una persona. Similar a la “ment”, però sovint usada per referir-se a les capes més profundes i complexes de la consciència.
- Maniquees: Simplificacions excessives que divideixen el món en blanc i negre, bo i dolent, sense reconèixer la complexitat de les situacions. Un plantejament maniqueu seria dir que algú és “totalment bo” o “totalment dolent” sense considerar els matisos.
- Debutant: Que comença a fer una activitat, en aquest cas, actuar. Algú que fa la seva primera actuació o té el seu primer paper important.
- Introspectives: Que fa reflexions profundes sobre un mateix, sobre els seus sentiments, pensaments i experiències.
- Escala: Dimensions d’un projecte, tamany d’un producte.
- Impacte: Efecte o conseqüència que alguna cosa té sobre una persona o situació.
- Desafiar: Enfrontar-se a una dificultat o obstacle amb determinació. També pot significar posar en dubte alguna cosa establerta.
- Tòpics: Idees o expressions que s’han fet servir tant que han perdut la seva originalitat i efectivitat. Per exemple, “Tots els polítics són iguals” és un tòpic.
- Sensibilitat: Capacitat de percebre i comprendre les emocions i els sentiments dels altres.
- Atmosfera: Qualitat de l’ambient, de l’entorn. Se centra en la creació d’una sensació particular.
Gramàtica:
- L’ús del pronom relatiu “que”: “La pel·lícula que desafia les convencions…”. El pronom relatiu “que” s’utilitza per connectar una oració principal amb una oració subordinada que proporciona més informació sobre un substantiu.
