Llum al passat andí: revelen les arrels genètiques de la patata
Una recerca exhaustiva, publicada recentment a la revista Nature, ha desxifrat l’enigma mil·lenari sobre l’origen de la patata, un aliment bàsic per a milions de persones arreu del món. Durant dècades, els científics han debatut sobre la seva procedència geogràfica i les espècies silvestres que van contribuir a la seva domesticació. Aquest nou estudi, fruit d’una col·laboració internacional liderada per investigadors de la Universitat de Wisconsin-Madison, aporta la resposta definitiva.
L’equip va analitzar l’ADN de centenars de varietats de patates modernes i ancestrals, juntament amb una àmplia gamma d’espècies silvestres que creixen a la regió andina, el centre de la diversitat de la patata. Utilitzant sofisticades tècniques de genòmica comparativa i modelatge informàtic, van poder reconstruir l’arbre genealògic de la patata fins a les seves arrels.
Els resultats revelen que la patata moderna descendeix d’una sola espècie silvestre anomenada Solanum bukasovii, que es troba principalment al sud del Perú i a Bolívia. La recerca suggereix que la domesticació de la patata va començar fa uns 9.000 anys, en aquest mateix territori. Aquest descobriment refuta teories anteriors que apuntaven a múltiples orígens geogràfics i a la participació de diverses espècies silvestres.
Més enllà de la seva importància històrica i científica, aquesta investigació té importants implicacions per al futur de la patata. Entendre millor les bases genètiques de les característiques desitjables, com la resistència a les malalties i l’adaptació a diferents climes, permetrà als agricultors i als fitopatòlegs desenvolupar varietats més robustes i productives. Això és especialment crucial en un context de canvi climàtic i de creixent pressió sobre els recursos naturals. L’estudi també subratlla la importància de la conservació de la diversitat genètica de les patates silvestres, una valuosa font de gens que poden ser crucials per a la seguretat alimentària del futur. Aquest coneixement, ben aplicat, pot contribuir a sistemes alimentaris més resilients i autònoms, que respectin la biodiversitat i el coneixement ancestral de les comunitats andines que durant mil·lennis han conreat i preservat aquest tresor alimentari.
Secció per a aprenents de català
- Desxifrar: Resoldre un misteri o enigma. Similar a “descifrar” en castellà.
- Arbre genealògic: Representació de la descendència d’un individu o espècie.
- Refutar: Desmentir o demostrar la falsedat d’una teoria o afirmació. Similar a “refutar” en castellà.
- Fitopatòlegs: Científics que estudien les malalties de les plantes.
- Robustes: Fortes, resistents.
- Resilients: Capacitat d’un sistema o organisme per recuperar-se de situacions adverses.
- Autònoms: Independents, que tenen capacitat de governar-se per si mateixos.
- Mil·lennis: Períodes de mil anys.
- Conreat: Participi del verb conrear. A “cultivado” en castellà.
- Tresor: Cosa de molt valor, preuada.
Nota gramatical: L’ús del subjuntiu en català és important per expressar hipòtesis, desitjos o possibilitats. Per exemple, en la frase: “permetrà als agricultors… desenvolupar varietats”, el verb “desenvolupar” està en infinitiu perquè depèn del verb “permetrà”. Si la frase expressés una possibilitat incerta, utilitzaríem el subjuntiu: “és possible que els agricultors desenvolupin varietats”.
