Home Ciència i TecnologiaVan aprendre els humans a caminar als arbres?

Van aprendre els humans a caminar als arbres?

by Clara Puig

Aquí teniu l’article:

Els humans vam aprendre a caminar entre les branques? Una mirada a les arrels del nostre moviment

La imatge de l’ésser humà erecte, avançant amb fermesa sobre la terra, és un dels símbols més poderosos de la nostra espècie. Però, què passaria si aquesta habilitat, que tant ens defineix, tingués les seves arrels més amunt, entre les branques dels arbres?

Tradicionalment, s’ha cregut que l’adopció de la postura bípeda va ser una conseqüència de l’adaptació a la vida en sabanes obertes, on la visió elevada permetia detectar depredadors i estalviar energia en llargs desplaçaments. Tanmateix, una creixent evidència científica qüestiona aquesta visió.

Estudis recents suggereixen que els nostres avantpassats homínids, que vivien en entorns boscosos, ja posseïen certes adaptacions per a la vida arborícola abans de descendir al terra. La capacitat de branquiar-se amb agilitat, d’equilibrar-se sobre branques fines i d’agafar objectes amb precisió podria haver estat un precursor essencial per al desenvolupament de la bipedestació. Imagineu-vos un avantpassat que, a mesura que el seu hàbitat arbori es feia més fragmentat, es veia obligat a recórrer distàncies curtes al terra entre un arbre i l’altre. La capacitat de caminar sobre dues cames, encara que inicialment de forma vacil·lant, li proporcionava una avantatge a l’hora de transportar aliments i inspeccionar l’entorn.

A més, la vida als arbres hauria afavorit el desenvolupament de la percepció espacial i la coordinació ull-mà, habilitats que van ser crucials per a la fabricació d’eines i altres activitats que van modelar la nostra evolució. La destresa necessària per manipular fruites i branques es va traduir en una capacitat més fina per treballar la pedra i manipular objectes amb precisió.

En definitiva, la bipedestació no hauria estat una ruptura radical amb el passat, sinó més aviat una evolució gradual a partir d’adaptacions preexistents per a la vida als arbres. Observar els nostres parents primats actuals, com els orangutans o els ximpanzés, ens ofereix una finestra cap a aquest passat possible. La seva habilitat per caminar sobre dues cames durant curts períodes, tot i que no és la seva forma principal de locomoció, suggereix que la bipedestació podria haver tingut arrels profundes en el nostre llinatge. Aquesta visió ens convida a replantejar-nos la nostra relació amb el món natural i a valorar la importància de la diversitat i l’adaptabilitat per a la supervivència. La nostra història no comença amb els peus a terra, sinó potser amb les mans a les branques.

Secció per a aprenents de català

  • Arborícola: Relatiu o pertanyent als arbres.
  • Branquiar-se: Moure’s entre les branques dels arbres.
  • Bipedestació: Capacitat de caminar sobre dues cames.
  • Sabana: Tipus d’ecosistema caracteritzat per praderies amb arbres dispersos.
  • Homínid: Membre de la família biològica que inclou els humans i els seus avantpassats extints.
  • Vacil·lant: Insegur, dubitatiu.
  • Llinatge: Successió d’ascendents i descendents d’una família.
  • Adaptabilitat: Capacitat d’adaptar-se a les condicions canviants.
  • Preexistents: Que existeixen abans d’un altre.
  • Locomoció: Capacitat de moure’s d’un lloc a un altre.

Nota sobre gramàtica:

L’article fa servir força temps verbal condicional (ex: “hauria estat”, “podria haver estat”). Aquest temps s’utilitza per expressar hipòtesis, possibilitats o accions que depenen d’una condició. Per formar el condicional compost (com a “podria haver estat”), es fa servir el condicional simple de l’auxiliar “haver” (hauria) seguit del participi del verb principal (estat). Aquest temps verbal és molt útil per matisar les afirmacions i expressar incertesa en la discussió de teories científiques.

You may also like

Leave a Comment

Are you sure want to unlock this post?
Unlock left : 0
Are you sure want to cancel subscription?
-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00