Les Àvies de la Plaza de Mayo: una perseverança que transcendeix generacions
Buenos Aires, Argentina – Des de fa més de quatre dècades, les Àvies de la Plaza de Mayo mantenen viva una flama d’esperança i justícia a l’Argentina. La seva incansable recerca dels néts i nétes segrestats i apropiats durant la dictadura militar (1976-1983) no s’atura. Un llegat de resiliència i compromís que continua inspirant la societat argentina i la comunitat internacional.
Aquestes dones, moltes d’elles ja grans, es reuneixen a la Plaza de Mayo, a Buenos Aires, simbolitzant la seva determinació a trobar la veritat i recuperar la identitat robada als seus néts. La dictadura va implementar un pla sistemàtic d’extermini i repressió, amb l’apropiació de nadons i nens petits com una de les seves tàctiques més cruels. Els fills i filles de detinguts-desapareguts, nascuts en captivitat o segrestats amb els seus pares, van ser criats per famílies vinculades al règim o per persones que desconeixien la seva veritable identitat.
La tasca de les Àvies és monumental: localitzar els néts que ara són adults, restituir-los a les seves famílies biològiques i assegurar que els responsables d’aquests crims siguin jutjats. A través de la utilització d’avançades proves genètiques i un treball meticulós d’investigació, han aconseguit recuperar la identitat de 133 néts fins ara. Cadascun d’aquests retrobaments representa una victòria contra l’oblit i la impunitat.
La recerca, però, continua. Es calcula que encara hi ha centenars de persones que viuen amb una identitat falsa, desconeixent el seu passat i la seva veritable família. Les Àvies apel·len constantment a la col·laboració de la societat, encoratjant a qualsevol persona amb dubtes sobre la seva identitat a realitzar-se proves d’ADN al Banco Nacional de Datos Genéticos. Aquest banc, creat gràcies a la seva perseverança, és una eina fonamental en la identificació dels néts desapareguts.
Més enllà de la recerca individual, les Àvies de la Plaza de Mayo han convertit la seva lluita en una causa col·lectiva. Han creat espais de memòria i reflexió, promovent la defensa dels drets humans i la construcció d’una societat més justa i democràtica. La seva experiència i el seu compromís han servit d’inspiració a altres moviments de drets humans arreu del món.
La perseverança de les Àvies de la Plaza de Mayo és un exemple de com la determinació i la memòria poden superar les barreres del temps i la injustícia. La seva lluita per la veritat i la justícia és un llegat per a les generacions futures, recordant la importància de protegir els drets humans i construir un món on mai més es repeteixin les atrocitats del passat.
Secció per a aprenents de català
- Àvies: Plural de “àvia”, que significa “àvia”.
- Néts/nétes: “Néts” és el plural masculí de “net” (nét), i “nétes” és el plural femení de “néta” (néta).
- Segrestats: Participi passat del verb “segrestar”, que significa “retenir algú contra la seva voluntat”. Aquí s’utilitza com a adjectiu.
- Apropiats: Participi passat del verb “apropiar”, que significa “prendre possessió d’alguna cosa sense el permís del propietari”. També s’utilitza com a adjectiu.
- Incansable: Que no es cansa, que persisteix sense defallir.
- Detinguts-desapareguts: Persones detingudes per forces de l’Estat i de les quals no se’n sap el parador.
- Captivitat: Estat d’estar pres, de no ser lliure.
- Restituir-los: Retornar als néts a les seves famílies biològiques. “Restituir” vol dir tornar alguna cosa al seu estat o propietari original. El “los” és un pronom feble que substitueix a “els néts”.
- Oblit: Estat d’haver perdut el record d’alguna cosa.
- Impunitat: Estat en què una persona no és castigada per un crim o una falta.
Gramàtica:
- Pronoms febles: En català, els pronoms febles com “los” (en “restituir-los”) es col·loquen abans del verb en infinitiu. Aquests pronoms substitueixen complements directes o indirectes en la frase.
- Formació de plurals: En general, el plural dels substantius i adjectius es forma afegint una “-s” al final de la paraula (ex: “avi” -> “avis”). Però hi ha moltes excepcions. Per exemple, si la paraula acaba en “-ç”, es converteix en “-ços” (ex: “feliç” -> “feliços”).
