Rebuig per la seqüela de ‘Freaky Friday’ malgrat l’humor de la nova ‘Agún: ¿On és la pistola?’
La resurrecció cinematogràfica d’obres clàssiques, una tendència omnipresent en la indústria de l’entreteniment, s’enfronta a un nou obstacle: l’escepticisme del públic. Malgrat els intents de Hollywood per capitalitzar la nostàlgia amb seqüeles i reboots, no sempre aconsegueixen connectar amb l’audiència. L’anunci d’una seqüela de ‘Freaky Friday’, la comèdia de canvi de cossos protagonitzada per Jamie Lee Curtis i Lindsay Lohan, ha estat rebut amb una barreja de sorpresa i desconfiança per part de molts. La pel·lícula original, estrenada el 2003, va obtenir un gran èxit, i per a alguns, revisitar-la corre el risc de desvirtuar el seu record.
En contrast, la nova comèdia ‘Agún: ¿On és la pistola?’, que presenta un humor absurd i situacional, ha aconseguit generar un cert interès, tot i no comptar amb el mateix reconeixement previ. La pel·lícula, que explora les vicissituds d’una família en la recerca desesperada d’una arma extraviada, se sustenta en un guió àgil i en les interpretacions caricaturesques dels actors. Aquesta aposta per la comèdia pura i desconnectada de pretensions narratives complexes podria ser la clau del seu atractiu.
La dicotomia entre la reacció envers ‘Freaky Friday 2’ i ‘Agún: ¿On és la pistola?’ posa de manifest un canvi en les expectatives del públic. Mentre que les seqüeles d’èxits passats són jutjades amb lupa i sota el pes de la comparació, les propostes noves, fins i tot les més estrafolàries, tenen l’oportunitat de sorprendre i connectar amb una audiència àvida de frescor i originalitat. Sembla que, en el món del cinema actual, no n’hi ha prou amb la simple nostàlgia per garantir l’èxit. La qualitat, la innovació i la capacitat de sorprendre són factors cada cop més decisius per conquerir el públic. Al final, la veritable prova serà a la taquilla.
Secció per a aprenents de català
- Resurrecció: Acció de fer reviure alguna cosa, en aquest cas, una pel·lícula. També es pot entendre com una nova versió o seqüela.
- Omnipresent: Que és present a tot arreu, en tot moment.
- Capitalitzar: Treure profit d’alguna cosa, en aquest cas, la nostàlgia del públic.
- Nostàlgia: Sentimentalitat o enyorança per un temps passat.
- Desvirtuar: Alterar o fer perdre el valor original d’alguna cosa.
- Vicissituds: Successos variables i alternatius, tant favorables com desfavorables.
- Extraviada: Perduda, que no es troba.
- Dicotomia: Divisió en dos aspectes o parts que s’exclouen mútuament.
- Lupa (amb lupa): Observar amb gran atenció i detall. La lupa és un instrument que augmenta la visió.
- Taquilla: El lloc on es venen entrades per a espectacles. També s’utilitza per referir-se a l’èxit comercial d’una pel·lícula (èxit de taquilla).
Notes gramaticals:
- Subjuntiu: En frases com “no n’hi ha prou amb la simple nostàlgia per garantir l’èxit,” el verb “garantir” està en subjuntiu perquè la idea expressa dubte o incertesa. Després de “no n’hi ha prou amb,” sovint s’usa el subjuntiu.
- Pronoms febles: L’ús de pronoms febles com “en” (en l’expressió “no n’hi ha prou”) pot ser complicat. En aquest cas, “en” substitueix la idea de “nostàlgia.”
- Construccions passives: S’utilitzen construccions passives com “ha estat rebut” per emfasitzar l’acció en lloc de l’agent. Aquestes construccions sovint utilitzen el verb “ser” o “estar” com a auxiliar.
