¿Només és envelliment? Per què la demència passa desapercebuda 3,5 anys de mitjana
La pèrdua de memòria, la dificultat per trobar les paraules adequades o els canvis d’humor sobtats sovint s’atribueixen, massa fàcilment, al procés natural d’envelliment. Aquesta percepció, lamentablement estesa, contribueix a un retard significatiu en el diagnòstic de la demència. Un estudi recent ha revelat que, de mitjana, transcorren 3,5 anys abans que una persona amb demència rebi un diagnòstic formal. Aquest interval de temps, crític, representa una oportunitat perduda per implementar intervencions que podrien millorar la qualitat de vida de la persona afectada i la seva família.
La demència no és una conseqüència inevitable de l’envelliment, sinó un terme general que engloba un grup de trastorns cerebrals que afecten la memòria, el pensament, el comportament i l’habilitat per realitzar activitats quotidianes. L’Alzheimer és la causa més comuna de demència, però hi ha altres tipus, com la demència vascular, la demència amb cossos de Lewy i la demència frontotemporal.
Un diagnòstic precoç permet iniciar abans el tractament farmacològic i no farmacològic. Tot i que actualment no existeix una cura per la demència, certs medicaments poden ajudar a alleujar alguns símptomes i a alentir la progressió de la malaltia. Les teràpies no farmacològiques, com la teràpia ocupacional, la fisioteràpia i la logopèdia, poden ajudar a mantenir les capacitats cognitives i funcionals, i a millorar la qualitat de vida. A més, conèixer el diagnòstic permet a la persona afectada i a la seva família planificar el futur, prendre decisions importants i accedir a serveis de suport.
El retard en el diagnòstic té múltiples causes. Una d’elles és l’estigma associat a la demència. Moltes persones tenen por de ser diagnosticades o no volen parlar dels seus problemes de memòria per por al judici social. Una altra causa és la falta de coneixement sobre els signes i símptomes de la demència. Sovint, els familiars i amics atribueixen els canvis en el comportament a l’estrès, la depressió o simplement a l’envelliment. A més, l’accés als serveis sanitaris pot ser limitat, sobretot en zones rurals o desfavorides.
És fonamental sensibilitzar la població sobre la demència i els seus símptomes. Cal promoure la detecció precoç, informar sobre els recursos disponibles i combatre l’estigma. La col·laboració entre els professionals de la salut, els familiars, els cuidadors i les organitzacions socials és essencial per millorar el diagnòstic i l’atenció a les persones amb demència. La demència no és només un problema mèdic, sinó un problema social que ens afecta a tots. Prendre consciència d’aquesta realitat és el primer pas per construir una societat més inclusiva i comprensiva amb les persones que viuen amb demència.
Secció per a aprenents de català
- Demència: Malaltia que afecta les capacitats mentals, com la memòria i el raonament. És un terme general, no una malaltia específica.
- Transcorren: Passen (el temps). “Transcorren 3,5 anys” significa que passen 3,5 anys.
- Intervencions: Accions o tractaments que s’apliquen per millorar una situació.
- Alleujar: Disminuir, fer més suportable.
- Alentir: Fer anar més lent.
- Teràpia ocupacional: Tractament que ajuda a les persones a realitzar les activitats de la vida diària.
- Logopèdia: Tractament per millorar la comunicació i la deglució.
- Estigma: Reputació negativa o desaprovació social associada a alguna cosa.
- Signes i símptomes: Senyals que indiquen la presència d’una malaltia.
- Detecció precoç: Identificació de la malaltia en una fase inicial.
Gramàtica:
- Ús del “es” davant de paraules que comencen per “s” seguida d’una consonant: La paraula “estigma” comença per “s” seguida de “t”, per tant s’afegeix una “e” davant per facilitar la pronunciació: “l’estigma”. Això passa també amb paraules com “escola” o “estació”.
- El “que” relatiu: Aquest article utilitza el “que” com a pronom relatiu per unir dues frases o clàusules. Per exemple, “La demència no és una conseqüència inevitable de l’envelliment, sinó un terme general que engloba un grup de trastorns cerebrals”. El “que” es refereix al “terme general”.
