Peixos abissals revolucionen la nostra comprensió del cicle del carboni terrestre
Un equip internacional d’investigadors ha descobert que els peixos que habiten les profunditats abissals dels oceans, lluny de ser criatures insignificants, juguen un paper crucial i fins ara subestimat en el cicle del carboni global, impactant directament la salut dels ecosistemes terrestres. L’estudi, publicat recentment a la prestigiosa revista científica Nature, revela que aquests peixos transporten grans quantitats de carboni orgànic des de la superfície fins a les profunditats, contribuint a la seqüestració de CO₂ atmosfèric i, per tant, mitigant el canvi climàtic.
La majoria de la biomassa oceànica es concentra prop de la superfície, on la llum solar permet la fotosíntesi del fitoplàncton, el qual absorbeix CO₂ de l’atmosfera. Quan aquest fitoplàncton mor, o és consumit per animals superiors, el carboni que contenia comença un viatge cap al fons oceànic. Tradicionalment, es pensava que aquest procés depenia principalment de la “neu marina”, una pluja contínua de partícules orgàniques mortes. No obstant això, la nova investigació demostra que els peixos abissals, a través de les seves migracions verticals diàries i de la seva pròpia mort, constitueixen una via de transport de carboni molt més eficient del que es creia.
Aquests peixos, molts d’ells bioluminiscents i amb adaptacions extraordinàries per sobreviure en un entorn extremadament hostil, s’alimenten a la superfície durant la nit i després descendeixen a les profunditats durant el dia, portant amb ells el carboni que han consumit. Quan moren, els seus cossos s’enfonsen al fons, on el carboni queda emmagatzemat durant segles, mil·lennis o fins i tot més temps.
L’estudi suggereix que la pesca excessiva i la contaminació de les profunditats marines podrien pertorbar aquest delicat equilibri, alliberant el carboni seqüestrat i exacerbat el canvi climàtic. La preservació d’aquests ecosistemes poc coneguts esdevé, per tant, una prioritat urgent per garantir la salut del planeta i la sostenibilitat a llarg termini de les nostres societats. A més, la protecció dels hàbitats abissals, rics en biodiversitat única, implica una gestió responsable dels recursos oceànics, promovent una economia circular que minimitzi els residus i fomenti la resiliència dels sistemes naturals. La comprensió i la gestió d’aquest recurs global són fonamentals per construir un futur més sostenible per a les generacions futures.
Secció per a aprenents de català
- Abissals: Relatiu a l’abisme, a les profunditats marines més grans.
- Seqüestració: Procés de capturar i emmagatzemar CO₂ per evitar que s’acumuli a l’atmosfera.
- Biomassa: Quantitat total de matèria orgànica viva en una àrea determinada.
- Fitoplàncton: Microorganismes fotosintètics que viuen a l’aigua.
- Migracions verticals diàries: Moviments regulars de peixos entre la superfície i les profunditats marines al llarg del dia.
- Pertorbar: Alterar, interrompre un equilibri o estat normal.
- Exacerbar: Augmentar, agreujar un problema o situació.
- Sostenibilitat: Capacitat de mantenir un sistema o procés a llarg termini, sense esgotar els recursos ni causar danys irreparables.
- Resiliència: Capacitat d’un sistema per recuperar-se després d’una pertorbació.
- Gestió: Administració o direcció d’un recurs o sistema.
Nota de gramàtica:
L’ús del “que” relatiu és freqüent en català per introduir oracions subordinades adjectives (explicatives o especificatives). Fixeu-vos en exemples com:
- “…els peixos que habiten…” (els peixos, els quals habiten…).
- “…el carboni que contenia…” (el carboni, el qual contenia…).
- “…la pluja contínua de partícules orgàniques mortes que moren.”
