Satèl·lits revelen una crisi hídrica global amagada, pitjor que el desgel
Un estudi recent, basat en dades recollides per satèl·lits, ha revelat una crisi hídrica global molt més profunda i estesa del que s’estimava anteriorment. L’extracció excessiva d’aigua subterrània per a l’agricultura i la indústria, juntament amb els efectes del canvi climàtic, estan portant a un esgotament alarmant dels aqüífers a nivell mundial. Aquesta situació, sovint invisible a ull nu, suposa una amenaça existencial per a la seguretat alimentària, la salut pública i la sostenibilitat dels ecosistemes.
L’anàlisi, publicada a Nature, mostra que diverses regions clau, incloent-hi parts d’Amèrica del Nord, el Pròxim Orient i l’Àsia Central, estan experimentant pèrdues d’aigua subterrània a un ritme insostenible. La sobreexplotació dels aqüífers provoca el descens del nivell freàtic, la subsidència del terreny (enfonsaments), la contaminació de l’aigua i la disminució del flux dels rius i llacs.
Els investigadors adverteixen que la dependència excessiva de l’aigua subterrània per a l’agricultura intensiva, especialment en zones àrides i semiàrides, és un factor clau en aquesta crisi. Les pràctiques agrícoles convencionals, que sovint depenen de grans quantitats d’aigua i fertilitzants sintètics, acceleren l’esgotament dels recursos hídrics i contaminen el medi ambient.
A més, l’estudi destaca la importància de la gestió integrada dels recursos hídrics, que inclogui mesures per a la conservació de l’aigua, la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua i la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles. L’adopció de sistemes de reg més eficients, l’ús de cultius resistents a la sequera i la implementació de tècniques de conservació del sòl són algunes de les solucions proposades per mitigar els efectes d’aquesta crisi.
La crisi hídrica global no només afecta els sectors productius, sinó que també té repercussions socials i ambientals importants. La manca d’accés a l’aigua potable pot provocar problemes de salut pública, desplaçaments de població i conflictes per l’ús dels recursos hídrics. A més, la degradació dels ecosistemes aquàtics pot tenir conseqüències negatives per a la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics.
Per tant, és imperatiu que els governs, les empreses i la societat civil prenguin mesures urgents per abordar aquesta crisi hídrica. Cal repensar les nostres pràctiques de consum i producció, i adoptar un model de desenvolupament més sostenible que prioritzi la conservació dels recursos hídrics i la protecció del medi ambient. La gestió responsable de l’aigua és clau per garantir un futur més pròsper i equitatiu per a tothom.
Secció per a aprenents de català
- Aqüífers: Formacions geològiques subterrànies que contenen aigua.
- Subsidència: Enfoncament gradual del terreny.
- Nivell freàtic: Nivell superior de l’aigua subterrània.
- Ecosistemes: Conjunt d’organismes vius i el seu entorn.
- Mitigar: Reduir o alleujar.
- Imperatiu: Absolutament necessari; urgent.
- Repercussions: Conseqüències o efectes.
- Arides i semiàrides: Regions caracteritzades per la manca de precipitacions.
- Sobreexplotació: Utilització excessiva d’un recurs, superant la seva capacitat de regeneració.
- Provisió de serveis ecosistèmics: Beneficis que les persones obtenen dels ecosistemes, com ara aigua neta, pol·linització o regulació del clima.
Gramàtica:
- El pronom relatiu “que”: S’utilitza per introduir una oració subordinada que complementa un nom o pronom. Exemples: “L’estudi que han publicat…”, “Les pràctiques agrícoles que depenen…”. En aquest cas, el “que” fa referència a “estudi” i “pràctiques agrícoles” respectivament.
- Ús del subjuntiu: El subjuntiu s’utilitza en oracions subordinades que expressen dubte, desig, possibilitat o necessitat. Exemple: “És important que prenguin mesures.” Aquí, “prenguin” està en subjuntiu perquè expressa la necessitat de prendre mesures.
- Formes verbals perifràstiques: L’ús de “cal” + infinitiu per expressar necessitat o obligació. Exemple: “Cal repensar les nostres pràctiques…”. “Cal” és una forma impersonal del verb “caldre” (ser necessari).
