El depredador prehistòric que va desafiar l’extinció: una dieta inusual va ser la clau
En un món en constant canvi, on les fluctuacions climàtiques poden portar espècies senceres a l’extinció, la capacitat d’adaptació esdevé un recurs vital. Un nou estudi revela com un depredador prehistòric va aconseguir sobreviure a un període d’escalfament global fa milers d’anys, gràcies a una estratègia alimentària insòlita: menjar ossos.
El descobriment, publicat recentment a la prestigiosa revista científica PaleoLife, se centra en les marques trobades a fòssils d’ossos de la megafauna del Plistocè superior, l’última era glacial. Aquestes marques, analitzades amb tècniques d’última generació, no coincideixen amb les produïdes pels típics depredadors carnívors de l’època, com lleons de les cavernes o llops gegants. Per contra, presenten característiques que suggereixen una força de mossegada excepcional i una tècnica precisa per a extreure el moll d’ossos.
“Inicialment, vam pensar que es tractava de marques de rosegadors, però la seva mida i distribució ens van desconcertar”, explica la Dra. Marta Vidal, paleontòloga i autora principal de l’estudi. “Finalment, en comparar les marques amb models biomecànics i rèpliques de mandíbules de diversos animals, vam arribar a la conclusió que un depredador de gran tamany era el responsable”.
L’equip de Vidal creu que l’escalfament global del final de l’era glacial va portar a l’escassetat d’aliment per als depredadors tradicionals. La disminució de les preses principals va obligar a aquest depredador enigmàtic a buscar alternatives, i els ossos de les carcasses es van convertir en una font de nutrients valuosa, especialment el moll, ric en greix.
Aquesta adaptació no només va permetre la supervivència d’aquest depredador en concret, sinó que també podria haver tingut repercussions importants en l’ecosistema. L’aprofitament de carcasses per part d’un depredador especialitzat en ossos podria haver accelerat el cicle de nutrients i evitat l’acumulació de residus orgànics.
La identitat exacta del depredador continua sent un misteri. Tot i que l’estudi no identifica l’espècie amb certesa, els investigadors apunten a un possible parent llunyà de les hienes modernes, amb una estructura òssia i una força de mossegada adaptades per a aquesta dieta inusual. Les futures investigacions se centraran en la recerca de fòssils que puguin confirmar aquesta hipòtesi i donar més llum sobre aquest capítol fascinant de la història evolutiva. Aquest descobriment subratlla la importància de la flexibilitat i l’adaptació en un entorn canviant. La història d’aquest depredador prehistòric ens recorda que fins i tot les estratègies més insòlites poden ser la clau per a la supervivència davant les adversitats.
Secció per a aprenents de català
- Depredador: Animal que caça altres animals per alimentar-se.
- Escalfament global: Augment gradual de la temperatura mitjana de l’atmosfera terrestre i dels oceans.
- Megafauna: Animals de gran tamany característics d’una època geològica, com els mamuts.
- Plistocè: Època geològica que va començar fa aproximadament 2.58 milions d’anys i va acabar fa uns 11.700 anys. També coneguda com l’última era glacial.
- Carcasses: Cos d’un animal mort.
- Ecosistema: Comunitat d’éssers vius interactuant entre ells i amb el seu entorn.
- Moll d’ossos: Teixit gras tou que es troba a l’interior dels ossos.
- Biomecànica: L’estudi de l’estructura i funció mecànica dels sistemes biològics, com animals i plantes.
Gramàtica:
- Pretérit Perfet Simple vs. Pretérit Imperfet: Noteu l’ús del pretérit perfet simple (ex: va portar) per a accions puntuals i completes en el passat, i del pretérit imperfet (ex: era) per a descripcions o accions habituals en el passat.
- Pronoms relatius: Noteu l’ús de “que” com a pronom relatiu (ex: “un depredador que caça”).
