Científics desxifren el misteri de l’heli hidrur, el pioner de la química còsmica
Un equip internacional de científics ha aconseguit recrear en laboratori la molècula més antiga de l’Univers, l’heli hidrur (HeH+), resolent així un enigma que preocupava els astrofísics des de feia més de mig segle. La fita, publicada recentment en la prestigiosa revista Nature, obre una finestra al passat més remot de l’Univers i permet entendre millor com es van formar les primeres estrelles i galàxies.
Segons la teoria, l’heli hidrur va ser la primera molècula que es va formar després del Big Bang, en una època en què l’Univers era només una sopa calenta i densa de partícules elementals. A mesura que l’Univers es refredava, l’heli i l’hidrogen van començar a combinar-se, donant lloc a l’HeH+. Aquesta molècula, tot i ser extremadament senzilla, va jugar un paper crucial en l’evolució posterior de l’Univers, ja que va ser el catalitzador que va permetre la formació d’hidrogen molecular (H2), el component bàsic de les primeres estrelles.
Malgrat la seva importància teòrica, l’observació directa de l’HeH+ en l’espai havia estat extremadament difícil. Les seves característiques espectrals són subtils i es veuen emmascarades per la presència d’altres molècules més abundants. No obstant això, l’any 2019, el projecte SOFIA (Stratospheric Observatory for Infrared Astronomy), un observatori aeri de la NASA, va detectar finalment l’HeH+ en la nebulosa planetària NGC 7027, confirmant les prediccions teòriques.
La recreació en laboratori de l’HeH+ suposa un pas més en la comprensió del paper d’aquesta molècula en l’Univers primigeni. Els científics van utilitzar una cambra de buit especial per recrear les condicions extremes que existien poc després del Big Bang. En aquest ambient controlat, van aconseguir formar l’HeH+ i estudiar les seves propietats amb gran precisió.
Aquesta investigació no només satisfà la curiositat científica sobre els orígens de l’Univers, sinó que també podria tenir implicacions pràctiques. La comprensió de la química primordial podria ajudar a desenvolupar noves tecnologies en camps com la fusió nuclear o la producció d’energia neta. De fet, el coneixement profund de les reaccions químiques que van tenir lloc en l’Univers primigeni ens permet una millor comprensió dels processos que sustenten la vida tal com la coneixem.
La recerca posa de manifest la importància de la col·laboració internacional en la ciència. Un esforç compartit per desxifrar els misteris del cosmos, amb la mirada posada tant en el passat com en el futur, i amb la responsabilitat de preservar i comprendre el nostre lloc en l’univers.
Secció per a aprenents de català
- Desxifrar: Resoldre, aclarir un enigma o una cosa que és difícil d’entendre.
- Fita: Aconseguiment important, un èxit notable.
- Sopa calenta i densa: Una metàfora per descriure un estat inicial amb moltes partícules en moviment constant.
- Catalitzador: Substància que accelera una reacció química sense ser consumida en el procés.
- Emmascarades: Amagades, cobertes, dificultant la seva identificació.
- Primigeni: Relatiu al començament o a l’origen d’alguna cosa.
- Cambra de buit: Un espai tancat on s’ha extret la major part de l’aire i altres gasos, creant un buit.
- Fusió nuclear: Procés en el qual dos nuclis atòmics lleugers es combinen per formar un nucli més pesat, alliberant grans quantitats d’energia.
- Cosmos: L’univers en el seu conjunt, considerat com un sistema ordenat.
- Substenen: Que donen suport, que mantenen alguna cosa.
Gramàtica:
- Temps verbals: L’article utilitza principalment el present d’indicatiu per descriure fets actuals i generalitzacions, i el passat per referir-se a esdeveniments que ja han tingut lloc. L’ús del condicional (“podria”) expressa hipòtesis o possibilitats.
- Preposicions: Fixeu-vos en l’ús de preposicions com “de” (possessió, origen), “en” (lloc, temps), “a” (direcció, finalitat), “amb” (instrument, companyia).
- Pronoms relatius: S’utilitzen pronoms relatius com “que” per unir frases i evitar repeticions. Per exemple, “l’enigma que preocupava…”
- Adjectius: Observar la concordança de gènere i nombre entre els adjectius i els substantius que modifiquen. Per exemple, “molècula antiga” (femení singular), “condicions extremes” (femení plural).
