Un Júpiter ardent en espiral de mort podria revelar com neixen els mons rocosos
En un espectacle còsmic de destrucció i renaixement, un planeta gegant gasós anomenat WASP-121b, conegut com a Júpiter ardent per les seves temperatures extremes, està sent lentament devorat per la seva estrella amfitriona. Aquesta espiral de mort, però, podria contenir les claus per entendre com es formen planetes rocosos com la Terra.
WASP-121b orbita a una distància increïblement propera de la seva estrella, completant una òrbita en tan sols 30 hores. Aquesta proximitat extrema sotmet el planeta a una calor intensa i forces de marea esgarrifoses. La calor desintegra l’atmosfera del planeta, i la força gravitatòria de l’estrella l’estira i deforma, donant-li una forma ovalada.
Els astrònoms han observat que el material que s’està arrencant de WASP-121b no desapareix simplement a l’espai. En canvi, forma un disc circumplanetari al voltant de l’estrella. Aquest disc està compost per gas i pols, i és aquí on la història es torna fascinant.
Se sospita que, en condicions adequades, els discs circumplanetaris poden ser les bressoles dels planetes rocosos. La pols i el gas del disc s’uneixen gradualment per forces gravitatòries, formant primer petits grumolls, i després, cossos cada vegada més grans, els anomenats planetesimals. Finalment, aquests planetesimals poden col·lidir i fusionar-se per formar planetes rocosos com Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
L’estudi de WASP-121b ofereix una oportunitat única per observar aquest procés en acció. En analitzar la composició del disc circumplanetari format a partir del material expulsat de WASP-121b, els científics esperen obtenir informació valuosa sobre els elements presents durant la formació dels planetes rocosos. Aquesta anàlisi podria revelar la composició química precisa necessària per a la formació de planetes habitables i, per tant, ajudar a respondre la pregunta fonamental de si la vida pot existir en altres parts de l’univers.
La destrucció de WASP-121b, per tant, no és un simple acte de violència còsmica. És, en realitat, una finestra a la gènesi planetària, un recordatori que fins i tot la destrucció pot donar lloc a nova creació. El cosmos, en la seva immensa i implacable saviesa, constantment desmantella i reconstrueix, oferint-nos vislumbres del cicle infinit de la vida i la mort a escala còsmica. La formació de planetes no és un esdeveniment aïllat, sinó un procés continu i dinàmic que succeeix arreu de l’univers, modelat per les forces implacables de la gravetat i la radiació estel·lar.
Secció per a aprenents de català
- Ardent: Que crema o fa molta calor. Similar al castellà “ardiente”.
- Espirall: Un moviment en cercle que s’apropa cap a un punt central. Similar al castellà “espiral”.
- Amfitriona: En astronomia, es refereix a l’estrella al voltant de la qual orbita un planeta. Similar al castellà “anfitriona”.
- Forces de marea: Forces gravitatòries que estiren un objecte celeste. Similar al castellà “fuerzas de marea”.
- Esgarrifoses: Que causen por o impressionen molt. Similar al castellà “escalofriantes”.
- Circumplanetari: Que orbita al voltant d’un planeta. Similar al castellà “circumplanetario”.
- Bressoles: Llocs on alguna cosa es crea o es desenvolupa. Similar al castellà “cunas”.
- Grumolls: Masses petites i irregulars. Similar al castellà “grumos”.
- Planetesimals: Cossos sòlids petits que es creu que formen part del procés de formació de planetes. Similar al castellà “planetesimales”.
- Vislumbres: Visions breus o parcials. Similar al castellà “vislumbres”.
Nota gramatical:
L’ús del subjuntiu en frases condicionals com “Se sospita que, en condicions adequades, els discs circumplanetaris poden ser les bressoles dels planetes rocosos”. El subjuntiu (“poden ser”) indica incertesa o possibilitat. També observeu l’ús del pronom relatiu “que” per introduir oracions subordinades. Per exemple, “el material que s’està arrencant de WASP-121b…”.
