La sonda Parker de la NASA revela una barrera invisible darrere l’escalfament solar
Una nova investigació, basada en dades de la sonda Parker de la NASA, ha descobert una barrera magnètica inesperada que podria ajudar a resoldre un dels grans misteris de l’astrofísica: per què l’atmosfera exterior del Sol, la corona, és milions de graus més calenta que la superfície solar visible, la fotosfera.
Durant dècades, els científics s’han trencat el cap intentant entendre aquest fenomen contraintuïtiu. La lògica dictaria que com més lluny estem de la font de calor (la fotosfera), més fred hauria de ser. Tanmateix, la corona, que s’estén milions de quilòmetres a l’espai, desafia aquesta expectativa, arribant a temperatures extremes sense una explicació clara.
La sonda Parker, que s’ha acostat al Sol més que cap altra nau espacial en la història, ha aportat dades crucials per a la comprensió d’aquest enigma. En analitzar les mesures del camp magnètic i el plasma solar, els investigadors han identificat una regió on les ones magnètiques –conegudes com a ones d’Alfvén– canvien dràsticament. Abans d’aquesta regió, aquestes ones es mouen cap al Sol, portant energia des de la seva superfície. Però, a partir d’aquesta barrera, les ones deixen de desplaçar-se cap a la fotosfera i es desorganitzen.
Aquest punt de transició, ubicat a una distància d’uns 20-30 milions de quilòmetres de la superfície solar, sembla actuar com una mena de “frontera magnètica”. Més enllà d’aquesta zona, l’energia que transporten les ones d’Alfvén es reflecteix o es dissipa, alliberant calor a la corona solar. Es creu que aquest procés de dissipació és clau per explicar les altes temperatures de la corona.
Aquesta troballa obre noves vies per investigar el mecanisme d’escalfament de la corona i comprendre millor la dinàmica del Sol. A més, la comprensió dels processos fonamentals que tenen lloc a la corona solar és crucial per predir les erupcions solars i les ejeccions de massa coronal, que poden pertorbar les comunicacions per satèl·lit, les xarxes elèctriques i altres tecnologies a la Terra. L’estudi constant del Sol amb missions com la Parker Solar Probe és vital per assegurar la nostra resiliència davant els fenòmens espacials.
Secció per a aprenents de català
- Sonda: Nau espacial dissenyada per explorar l’espai i recollir dades. Gramàtica: Substantiu femení.
- Corona: L’atmosfera exterior del Sol, que s’estén milions de quilòmetres a l’espai. Gramàtica: Substantiu femení.
- Fotosfera: La superfície visible del Sol. Gramàtica: Substantiu femení.
- Contraintuïtiu/va: Que va en contra de la intuïció o l’esperat. Gramàtica: Adjectiu, concorda en gènere i nombre.
- Plasma: Estat de la matèria en què els àtoms estan ionitzats i els electrons estan lliures. Gramàtica: Substantiu masculí.
- Ones d’Alfvén: Tipus d’ones magnètiques que es propaguen a través del plasma. Gramàtica: Substantiu femení plural.
- Dissipar: Desaparèixer gradualment, dispersant-se. Gramàtica: Verb regular de la primera conjugació (-ar).
- Erupcions solars: Alliberaments sobtats d’energia de la superfície del Sol. Gramàtica: Substantiu femení plural.
- Ejeccions de massa coronal: Expulsions massives de plasma i camp magnètic del Sol. Gramàtica: Substantiu femení plural.
- Resiliència: Capacitat de recuperar-se davant de dificultats o pertorbacions. Gramàtica: Substantiu femení.
