Un planeta en òrbita invertida desafia les teories de formació planetària en un sistema estel·lar inusual
Un equip internacional d’astrònoms ha descobert un planeta gegant gasós que orbita “al revés” al voltant d’una estrella anomenada HD 17156b, en un sistema estel·lar binari peculiar. Aquesta troballa excepcional, publicada recentment a la prestigiosa revista Nature Astronomy, qüestiona les nostres teories actuals sobre la formació planetària i la influència dels sistemes estel·lars múltiples en el destí dels planetes.
HD 17156b, situat a uns 255 anys llum de la Terra, és un “Júpiter calent”, un planeta gasós amb una massa similar a la de Júpiter, però que orbita molt a prop de la seva estrella amfitriona, completant una òrbita en tan sols 21 dies. El que fa d’aquest sistema tan singular és que el planeta no orbita en el mateix pla que la rotació de l’estrella, sinó en una òrbita retrògrada, és a dir, en sentit contrari.
Aquesta òrbita invertida desafia la teoria de l’acreció del disc protoplanetari, el model més acceptat per explicar la formació dels planetes. Segons aquesta teoria, els planetes es formen a partir d’un disc de gas i pols que gira al voltant d’una estrella jove, en el mateix pla que la rotació de l’estrella. Com pot, doncs, un planeta acabar orbitant en sentit contrari?
Els investigadors creuen que la resposta es troba en la presència d’una estrella companya en el sistema, una nana vermella molt més petita i feble que l’estrella principal. La interacció gravitatòria entre les dues estrelles hauria pertorbat el disc protoplanetari on es va formar HD 17156b, inclinant-lo i possiblement invertint la direcció de la seva rotació. Aquesta pertorbació hauria donat lloc a una òrbita molt excèntrica, que posteriorment es va fer més circular a causa de les forces de marea entre el planeta i la seva estrella.
El descobriment d’HD 17156b en un sistema estel·lar binari amb una òrbita retrògrada representa un repte per als models de formació planetària. Suggerix que les interaccions gravitatòries en sistemes estel·lars múltiples poden jugar un paper molt més important en la configuració dels sistemes planetaris del que es pensava anteriorment. Aquest sistema inusual ens ofereix una finestra única per comprendre la complexitat i la diversitat dels sistemes planetaris que existeixen a la nostra galàxia. Per a l’equip d’astrònoms, aquesta troballa només és el principi d’una investigació més profunda que esperen que els ajudi a descobrir i entendre millor la formació i evolució dels planetes en sistemes estel·lars complexos.
Secció per a aprenents de català
Glossari:
- Orbita: El camí que segueix un objecte celeste al voltant d’un altre.
- Retrògrada: En sentit contrari a la rotació d’un objecte.
- Acreció: El procés d’acumulació de matèria per formar un objecte més gran.
- Disc protoplanetari: Un disc de gas i pols al voltant d’una estrella jove on es formen els planetes.
- Nana vermella: Un tipus d’estrella petita, freda i poc lluminosa.
- Forces de marea: Les forces gravitatòries que exerceixen un objecte sobre un altre.
- Sistema estel·lar binari: Un sistema de dues estrelles que orbiten entre si.
- Excentricitat: Mesura de quant s’aparta una òrbita d’un cercle perfecte.
- Amfitriona: En aquest context, es refereix a l’estrella al voltant de la qual orbita el planeta.
- Destí: El curs dels esdeveniments que afecten un objecte o una persona.
Notes gramaticals:
- “Es” impersonal: En frases com “Es creu que…”, l'”es” no es refereix a ningú en particular, sinó que s’utilitza per expressar una opinió general.
- Subjuntiu: El mode subjuntiu s’utilitza en clàusules subordinades que expressen dubte, incertesa, desig o necessitat. Per exemple: “esperen que els ajudi a descobrir”.
- Preposicions: La preposició “a” s’utilitza abans de complements directes quan aquests es refereixen a persones o animals: “ajudar a descobrir”.
- Pronoms relatius: El pronom relatiu “que” s’utilitza per connectar una clàusula subordinada a un antecedent: “el disc de gas i pols que gira…”.
