Descobriment accidental de laboratori revela la química secreta de l’or
Barcelona – Una investigació fortuïta, nascuda d’un error aparentment insignificant en un laboratori universitari, ha revelat una faceta inesperada de la química de l’or, obrint noves vies per a l’ús sostenible d’aquest metall preciós en diverses aplicacions. L’accident, que involucrava la síntesi de nanopartícules d’or per a un projecte sobre sensors biològics, va conduir a la formació d’una estructura inusual que presentava propietats catalítiques molt superiors a les observades anteriorment.
“Va ser una sorpresa total,” explica la Dra. Maria Serra, cap de l’equip d’investigació. “Estàvem intentant replicar un protocol existent quan, per un error en la dosificació dels reactius, vam observar la formació d’una estructura tridimensional que no esperàvem. Inicialment, pensàvem que havíem arruïnat l’experiment.”
No obstant això, després d’una anàlisi més profunda, l’equip va descobrir que aquesta estructura accidental actuava com un catalitzador extremadament eficient en determinades reaccions químiques. La clau rau en la seva estructura porosa i en la manera com els àtoms d’or s’organitzen a la superfície. Aquesta configuració augmenta dràsticament l’àrea superficial disponible per a les reaccions, permetent que l’or actuï com a catalitzador a concentracions molt més baixes que les utilitzades tradicionalment.
Aquest descobriment té implicacions significatives per a diverses indústries. L’or, conegut per la seva estabilitat i resistència a la corrosió, ja s’utilitza com a catalitzador en processos com la purificació d’aire i l’eliminació de contaminants. L’estructura descoberta accidentalment podria augmentar dràsticament l’eficiència d’aquests processos, reduint la quantitat d’or necessària i, per tant, minimitzant l’impacte ambiental associat a la seva extracció i refinació.
“La possibilitat d’utilitzar menys or per a obtenir els mateixos o millors resultats és un pas important cap a una utilització més responsable dels recursos,” afegeix la Dra. Serra. “Estem convençuts que aquesta tecnologia pot contribuir a un futur més sostenible.”
L’equip ara està treballant per a comprendre completament els mecanismes que governen l’activitat catalítica de l’estructura accidental, així com per a optimitzar-ne la síntesi. Esperen que els seus descobriments puguin inspirar el desenvolupament de nous materials i processos basats en principis d’eficiència i circularitat, obrint camí a una química més verda i respectuosa amb el medi ambient. La investigació ha estat publicada recentment a la prestigiosa revista “Nature Chemistry”.
Secció per a aprenents de català
- Fortuïta: Accidental, que passa per casualitat.
- Nanopartícules: Partícules amb una mida de l’ordre de nanòmetres (una mil milionèsima part d’un metre).
- Catalítiques: Relatiu a la catàlisi, el procés pel qual una substància (catalitzador) accelera una reacció química sense consumir-se.
- Dosificació: Acció de dosificar, és a dir, mesurar i administrar una quantitat determinada d’una substància.
- Reactius: Substàncies que participen en una reacció química.
- Estructura tridimensional: Objecte que té longitud, amplada i alçada.
- Porosa: Que té porus, petits orificis.
- Àrea superficial: La mesura de la superfície d’un objecte.
- Refinació: Procés per purificar una substància.
- Circularitat: Concepte que es refereix a un sistema econòmic que busca minimitzar els residus i maximitzar l’ús dels recursos.
Gramàtica:
L’ús del “que” és molt comú en català. Fixa’t en les diferents funcions que pot tenir:
- Pronom relatiu: “L’accident, que involucrava la síntesi de nanopartícules…” (el “que” fa referència a “l’accident”).
- Conjunció subordinant: “Pensàvem que havíem arruïnat l’experiment.” (el “que” introdueix una oració subordinada).
La forma verbal “havíem arruïnat” és el plusquamperfet d’indicatiu. S’utilitza per a accions passades que són anteriors a un altre passat. En aquest cas, “havíem arruïnat” és anterior a “pensàvem”.
