Quant de mal fan realment els aliments ultraprocessats a la teva salut?
La nostra dieta ha evolucionat dràsticament en les últimes dècades, allunyant-se dels aliments frescos i de temporada per abraçar una onada d’aliments ultraprocessats (AUP). Aquests productes, que omplen els prestatges dels supermercats amb els seus colors cridaners i promeses de conveniència, sovint ens tempten amb facilitat i rapidesa, però a quin preu?
Els aliments ultraprocessats es defineixen per la seva elaboració industrial complexa, que implica múltiples etapes de transformació i l’addició d’ingredients que rarament trobaríem a la nostra cuina: sucres afegits, greixos hidrogenats, sal, conservants, potenciadors del sabor, colorants i un llarg etcètera de substàncies sintètiques. Aquests ingredients, dissenyats per maximitzar la palatabilitat i la vida útil, sovint desplacen els nutrients essencials que trobem en els aliments sencers.
L’impacte dels AUP en la nostra salut és una preocupació creixent per a la comunitat científica. Nombroses investigacions han establert una forta correlació entre un alt consum d’aquests aliments i un augment del risc de patir malalties cròniques. L’obesitat, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars, certs tipus de càncer i fins i tot problemes de salut mental s’han relacionat amb dietes riques en AUP.
Però, per què són tan perjudicials? D’una banda, la seva alta densitat calòrica i el seu baix contingut en fibra i nutrients poden contribuir a un desequilibri metabòlic, alterant la regulació de la glucosa en sang i el control de la sacietat. A més, els additius i potenciadors del sabor poden afectar la nostra microbiota intestinal, la complexa comunitat de microorganismes que habiten el nostre intestí i que juga un paper crucial en la nostra salut immunitària i digestiva. Un desequilibri en la microbiota intestinal pot provocar inflamació crònica, un factor de risc per a moltes malalties.
Més enllà dels efectes fisiològics, l’impacte dels AUP s’estén a la nostra societat i al medi ambient. La producció massiva d’aquests aliments requereix grans quantitats d’energia, aigua i recursos naturals, contribuint a la degradació del sòl, la desforestació i les emissions de gasos d’efecte hivernacle. A més, la comercialització agressiva d’aquests productes, especialment dirigida als infants, pot fomentar hàbits alimentaris poc saludables des de la infància, perpetuant un cercle viciós de mala alimentació i malalties.
La bona notícia és que podem prendre decisions més informades i optar per un enfocament més conscient de l’alimentació. Prioritzar aliments frescos i de temporada, cuinar a casa amb ingredients sencers i reduir el consum d’AUP són passos fonamentals per protegir la nostra salut i contribuir a un sistema alimentari més sostenible. Tornar a connectar amb els aliments, aprendre sobre la seva procedència i preparar els nostres propis àpats no només ens beneficia individualment, sinó que també enforteix les nostres comunitats i protegeix el nostre planeta. El futur de la nostra salut rau en les nostres decisions alimentàries del present.
Secció per a aprenents de català
Glossari:
- Ultraprocessats: (adjectiu) Aliments que han passat per molts processos industrials i contenen ingredients artificials.
- Palatabilitat: (substantiu femení) Característica d’un aliment que el fa agradable al paladar.
- Sacietat: (substantiu femení) Sensació d’estar ple i satisfet després de menjar.
- Microbiota intestinal: (substantiu femení) Conjunt de microorganismes que viuen a l’intestí.
- Degradació del sòl: (substantiu femení) Deteriorament de la qualitat del sòl.
- Desforestació: (substantiu femení) Eliminació dels arbres d’un bosc.
- Gasos d’efecte hivernacle: (substantiu masculí) Gasos que contribueixen a l’escalfament global.
- Comercialització: (substantiu femení) Acció de promoure i vendre productes.
- Hàbits alimentaris: (substantiu masculí plural) Costums relacionats amb el menjar.
- Àpats: (substantiu masculí plural) Menjars principals del dia (esmorzar, dinar, sopar).
Notes gramaticals:
- Masculí i femení: En català, els substantius poden ser masculins o femenins. Això afecta la concordança amb els articles i els adjectius (ex: “un aliment”, “una dieta”).
- Plural: La majoria de substantius formen el plural afegint “-s” al final (ex: “aliments”, “malalties”).
- Verbs: Els verbs catalans es conjuguen segons la persona, el temps i el mode. Per exemple, el verb “fer” (fer) en present d’indicatiu: jo faig, tu fas, ell/ella fa, nosaltres fem, vosaltres feu, ells/elles fan.
- Pronoms febles: El català fa servir pronoms febles que s’afegeixen davant o darrere del verb (ex: “ens beneficia”, “podem prendre”).
