Perd pes però guanya debilitat? El que Ozempic podria estar fent als teus músculs.
La recerca d’una salut òptima sovint ens condueix per camins inesperats. En l’actualitat, l’Ozempic, un fàrmac dissenyat originàriament per al tractament de la diabetis tipus 2, ha guanyat notorietat pel seu efecte secundari en la pèrdua de pes. Però, a mesura que la balança indica un número més baix, un altre factor crucial de la nostra salut podria estar patint: la massa muscular.
El medicament actua imitant una hormona anomenada GLP-1, que ajuda a regular el sucre en sang i a reduir la gana. Aquest efecte pot ser beneficiós per a les persones amb diabetis i obesitat, però el que s’està observant és que la pèrdua de pes associada a l’Ozempic no sempre és selectiva. En altres paraules, no només s’està perdent greix, sinó també massa muscular.
Per què és això important? Els músculs són molt més que un simple accessori estètic. Són fonamentals per a la nostra força, mobilitat, metabolisme i salut en general. Una massa muscular reduïda pot augmentar el risc de caigudes, disminuir la capacitat funcional i augmentar la vulnerabilitat a malalties cròniques.
A més, la pèrdua de massa muscular pot alentir el metabolisme basal, és a dir, la quantitat de calories que cremem en repòs. Això pot fer que sigui més difícil mantenir la pèrdua de pes a llarg termini i, paradoxalment, fins i tot afavorir un augment de pes en el futur.
La pregunta clau és, doncs, com podem minimitzar aquest efecte secundari? La resposta rau en una estratègia integral que combini l’ús del fàrmac (si està indicat per un professional mèdic) amb una nutrició adequada i un exercici físic regular.
Una dieta rica en proteïnes és essencial per a preservar i reconstruir la massa muscular. A més, l’exercici de resistència, com l’aixecament de peses o l’entrenament amb el propi pes corporal, pot estimular el creixement muscular i contrarestar els efectes catabòlics de la pèrdua de pes ràpida.
És crucial que les persones que utilitzen Ozempic, o qualsevol altre fàrmac per a la pèrdua de pes, estiguin sota supervisió mèdica. Un professional de la salut pot monitorar la seva composició corporal, avaluar el risc de pèrdua de massa muscular i dissenyar un pla d’intervenció personalitzat que inclogui recomanacions dietètiques i exercici físic.
En definitiva, la pèrdua de pes pot ser un objectiu saludable i desitjable, però no ha de ser a costa de la nostra força i funcionalitat. Amb un enfocament conscient i holístic, podem aprofitar els beneficis de l’Ozempic alhora que protegim i reforcem la nostra massa muscular, assegurant una salut òptima a llarg termini. El cos humà és un sistema complex i interconnectat, on cada element influeix sobre els altres. Una visió reduccionista que només se centra en un aspecte, com el pes, pot portar a conseqüències no desitjades. La veritable salut resideix en l’equilibri i la harmonia entre tots els components del nostre ser.
Secció per a aprenents de català
- Debilitat: Falta de força física o moral. En anglès seria “weakness”.
- Fàrmac: Medicament. Un sinònim més col·loquial seria “medicina”. En anglès seria “drug” o “medication”.
- Notorietat: Fama, popularitat. En anglès seria “notoriety” o “fame”.
- Massa muscular: Quantitat de múscul que té una persona. En anglès seria “muscle mass”.
- Fonamentals: Essencials, bàsics. En anglès seria “fundamental” o “essential”.
- Metabolisme basal: Quantitat d’energia que el cos necessita per funcionar en repòs. En anglès seria “basal metabolic rate”.
- Estigui indicat: Que hagi estat recomanat per un metge. En anglès seria “is indicated” o “is prescribed”.
- Catabòlics: Que destrueixen o descomponen teixits. En anglès seria “catabolic”.
- Holístic: Que té en compte la totalitat. En anglès seria “holistic”.
- Harmonia: Equilibri, equilibri. En anglès seria “harmony”.
Nota gramatical:
L’ús del subjuntiu a la frase “si està indicat per un professional mèdic” és important. S’utilitza el subjuntiu (“estigui”) després de la conjunció “si” quan expressa una condició possible o hipotètica. Si la condició fos certa, s’usaria l’indicatiu. Per exemple, “si està indicat, llavors…”.
