Un fòssil canvia la nostra comprensió de l’evolució de les plomes
Barcelona – Una troballa paleontològica extraordinària a la Xina està sacsejant els fonaments de la nostra comprensió sobre l’evolució de les plomes. Un fòssil d’un petit rèptil, batejat provisionalment com el “rèptil meravella”, presenta estructures filamentoses primitives que desafien les teories actuals sobre l’origen i la funció inicial de les plomes.
El fòssil, conservat amb una qualitat excepcional en roques sedimentàries de fa uns 160 milions d’anys, pertany a un petit diàpsid basal, un grup de rèptils que va precedir els dinosaures i els ocells. El més sorprenent és la presència d’una densa coberta de filaments simples que cobreixen gran part del seu cos. Aquests filaments, diferents a les plomes complexes que caracteritzen els ocells moderns, suggereixen que la seva funció original no era el vol, sinó possiblement la termoregulació o, fins i tot, la exhibició.
“Aquesta descoberta obre una finestra a un moment crucial de la història evolutiva”, explica el Dr. Elisenda Vilalta, paleontòloga del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que no ha participat en l’estudi, però que n’ha seguit de prop els progressos. “Fins ara, la teoria dominant era que les plomes van evolucionar inicialment per al vol. Aquest fòssil ens fa replantejar aquesta idea i considerar altres possibles funcions originals.”
L’estudi del “rèptil meravella” implica tècniques d’imatge d’última generació, incloent la tomografia computeritzada d’alta resolució i l’anàlisi química dels pigments fossilitzats. Aquestes tècniques estan permetent als investigadors reconstruir amb una precisió sense precedents l’estructura i la composició dels filaments, oferint pistes sobre la seva funció i la seva relació amb les plomes modernes.
La importància d’aquesta troballa rau en la seva capacitat per a reescriure la història evolutiva de les plomes. Si es confirma que els filaments del “rèptil meravella” són precursors de les plomes, significaria que aquestes estructures van aparèixer molt abans del que es pensava, i en un context evolutiu molt diferent. Això podria tenir implicacions profundes per a la nostra comprensió de l’evolució dels ocells i la seva relació amb els dinosaures.
La investigació continua a bon ritme i s’esperen noves publicacions en els propers mesos que revelin encara més detalls sobre aquesta fascinant criatura. La comunitat científica internacional està pendent dels resultats d’aquesta investigació, ja que podria obrir nous camins per a la comprensió d’un dels misteris més grans de l’evolució: l’origen de les plomes.
Secció per a aprenents de català
- Diàpsid basal: Un grup primitiu de rèptils que va aparèixer abans dels dinosaures i dels ocells. La paraula “diàpsid” fa referència a la presència de dues obertures a cada costat del crani. “Basal” indica que es tracta d’un grup antic i proper a l’arrel evolutiva.
- Filaments: Estructures fines i allargades, com fils. En aquest context, es refereixen a les estructures primitives que podrien haver estat els precursors de les plomes.
- Termoregulació: La capacitat d’un organisme per a mantenir una temperatura corporal constant, independentment de la temperatura ambient.
- Exhibició: En el context animal, es refereix a comportaments o característiques utilitzades per a atreure parelles o per a intimidar rivals.
- Tomografia computeritzada: Una tècnica d’imatge mèdica que utilitza raigs X per a crear imatges detallades de l’interior del cos. En paleontologia, s’utilitza per a estudiar fòssils sense danyar-los.
- Pigments fossilitzats: Les substàncies que donen color a les plomes (o altres teixits) i que s’han conservat en el fòssil. L’anàlisi d’aquests pigments pot oferir informació sobre el color i l’aparença de l’animal en vida.
- Precursors: Allò que precedeix o anuncia alguna cosa. En aquest cas, els filaments serien els precursors de les plomes.
- Implicacions profundes: Conseqüències importants i significatives.
- Comunitat científica internacional: El conjunt d’investigadors i científics de tot el món.
- Evolució: En biologia, el procés de canvi gradual en les característiques hereditàries de les poblacions d’organismes al llarg de les generacions.
Gramàtica:
És important destacar l’ús de connectors com “sinó” (en comptes de) per a contrastar idees (“no era el vol, sinó possiblement la termoregulació”) i conjuncions com “i” per a afegir informació i connectar frases. L’ús correcte dels pronoms relatius (que, qui, el qual) també és fonamental per a la comprensió del text. Fixeu-vos en l’ús del condicional (“podria tenir implicacions”) per a expressar hipòtesis i possibilitats.
