Pedro Pascal revela que no desitjaria sobreviure a un apocalipsi
L’actor xilè-americà, Pedro Pascal, conegut per papers com el de Din Djarin a The Mandalorian i Joel Miller a The Last of Us, ha sorprès recentment amb una declaració inesperada sobre la seva visió d’un futur post-apocalíptic. En una entrevista desenfadada, Pascal va afirmar que, contràriament al que podria suggerir la seva filmografia, no té cap interès a sobreviure a un escenari d’apocalipsi.
“Sincerament, no em veig lluitant contra hordes de clickers o saquejadors”, va comentar Pascal amb un to entre humorístic i reflexiu. “Crec que preferiria acceptar el meu destí. No tinc les habilitats ni, per ser sincer, la paciència per a un entorn així.”
La confessió de l’actor ha generat un debat entre els seus fans i els seguidors de les sèries post-apocalíptiques, que sovint idealitzen la capacitat de supervivència i la resiliència davant l’adversitat. Molts s’han preguntat si la seva perspectiva es basa en una avaluació realista dels reptes que plantejaria un món sense llei ni recursos suficients, o si simplement es tracta d’una preferència personal.
Més enllà de l’especulació, la visió de Pascal ens convida a reflexionar sobre el valor que atorguem a la supervivència a qualsevol preu. En un món cada cop més conscient dels límits del nostre planeta i dels riscos que suposen la degradació ambiental i els conflictes socials, la seva declaració pot ser interpretada com una crida a prioritzar la prevenció i la construcció d’un futur més sostenible i equitatiu, en lloc de centrar-nos exclusivament en la preparació per a un desastre.
Aquesta perspectiva, tot i que pot semblar pessimista a primera vista, ressona amb la importància de viure en harmonia amb la natura i els altres. En lloc d’acumular recursos i fortificar-nos contra l’exterior, potser la veritable clau per a la supervivència a llarg termini resideix en la cooperació, la cura del nostre entorn i la promoció d’una societat més justa i resilient. La prevenció del desastre, en definitiva, és la millor forma d’assegurar un futur on no hàgim de triar entre la supervivència i la qualitat de vida.
Secció per a aprenents de català
- Desenfadada: Informal, relaxada. Un altre significat pot ser una persona que té una actitud lliure de preocupacions.
- Clickers: En referència a la sèrie The Last of Us, són criatures infectades per un fong que les ha transformat en éssers agressius i cegos.
- Saquejadors: Persones que roben o destrueixen propietats, especialment en temps de guerra o desordre.
- Idealitzen: Consideren que alguna cosa o algú és perfecte o millor del que realment és.
- Resiliència: Capacitat de superar situacions difícils.
- Atorguem: Donem, concedim.
- Equitatiu: Just, imparcial.
- Fortificar-nos: Enfortir-nos, protegir-nos.
- Ressona amb: Està en sintonia amb, fa eco a.
- Hordes: Gran quantitat de persones o coses en moviment desordenat.
Gramàtica:
- El subjuntiu: S’utilitza el subjuntiu en frases que expressen desitjos, dubtes, possibilitats o necessitats. Per exemple: “Crec que preferiria que acceptés el meu destí.” (verb acceptar en subjuntiu).
- Ús dels pronoms febles: Aquesta construcció és molt comú en català. S’utilitzen pronoms febles per substituir complements directes i indirectes. Per exemple: “No em veig lluitant…” (el pronom feble em substitueix “a mi”).
- Construccions impersonals: S’utilitzen per expressar accions o estats sense especificar qui les realitza. Per exemple: “Es pot ser interpretada com una crida…”
