Thomas Mallon revisita els primers anys de l’epidèmia de la SIDA
L’autor nord-americà Thomas Mallon, conegut per les seves novel·les històriques meticuloses, ha tornat a les llibreries amb una obra que explora els convulsos anys vuitanta, quan una malaltia desconeguda va començar a delmar la comunitat gai de Nova York i San Francisco. El llibre, un relat fictici que s’alimenta d’investigació exhaustiva, ofereix una visió polièdrica de la crisi de la SIDA, lluny de la simplificació maniquea i plena de matisos humans.
Mallon no es limita a narrar els fets; aprofundeix en les conseqüències personals i socials d’una epidèmia que va sacsejar els fonaments de la societat. Explora la por, la incomprensió, l’estigma i la desesperació que van acompanyar la propagació del VIH, però també la resiliència, la solidaritat i la lluita per la dignitat. A través d’un conjunt de personatges memorables, el lector s’endinsa en les vides de metges exhaustos, activistes incansables, pacients aïllats i familiars desconcertats.
L’escriptura de Mallon destaca per la seva precisió i sensibilitat. No cau en el sensacionalisme, sinó que opta per una representació respectuosa i empàtica de les víctimes i dels seus entorns. Evita el judici moral i, en canvi, s’esforça per comprendre les motivacions i les complexitats dels personatges, fins i tot d’aquells que actuaren moguts per la ignorància o la intolerància.
A més, el llibre és una reflexió sobre la fragilitat de la vida i la importància de la connexió humana en temps de crisi. Ens recorda la necessitat de la compassió i la comprensió mútua, així com la importància de qüestionar les narratives oficials i de donar veu a les persones silenciades.
Amb aquesta obra, Mallon no només ens ofereix una finestra al passat, sinó que també ens convida a reflexionar sobre el present i el futur. Un futur on la solidaritat i la comprensió són fonamentals per a afrontar els desafiaments globals.
Secció per a aprenents de català
- Convoluts: Que causa commoció o turbulència. Per exemple, “Els anys convulsos de la guerra civil”.
- Delmar: Reduir significativament el nombre o la quantitat d’alguna cosa. Per exemple, “L’epidèmia va delmar la població”.
- Maniquea: Que redueix la realitat a una simple oposició entre el bé i el mal. Per exemple, “Una visió maniquea del conflicte”.
- Polièdrica: Que té moltes cares o aspectes. Per exemple, “Un problema amb moltes solucions possibles”.
- Estigma: Marca social negativa associada a una persona o grup. Per exemple, “L’estigma de la malaltia mental”.
- Resiliència: Capacitat de recuperar-se davant les adversitats. Per exemple, “Mostrar resiliència davant la pèrdua”.
- Sensacionalisme: Ús d’informació impactant o exagerada per cridar l’atenció. Per exemple, “Evitar el sensacionalisme en la cobertura de les notícies”.
- Empàtica: Que mostra comprensió i comparteix els sentiments dels altres. Per exemple, “Ser empàtic amb les persones que sofreixen”.
- Intolerància: Actitud de no acceptar o respectar les opinions o creences dels altres. Per exemple, “Luitar contra la intolerància religiosa”.
- Compassió: Sentiment de comprensió i preocupació pel sofriment dels altres. Per exemple, “Mostrar compassió pels refugiats”.
Gramàtica:
- L’ús del pretèrit indefinit (“va començar”, “va sacsejar”) per a accions completades en el passat, i el pretèrit imperfet (“actuaren”) per a accions repetides o en desenvolupament en el passat.
- L’ús de conjuncions adversatives com “sinó que” (“no cau en el sensacionalisme, sinó que opta per…”) per contrastar idees.
- L’ús de pronoms relatius com “que” (“una obra que explora…”) per connectar oracions i evitar repeticions.
