Les estalactites de coves mexicanes proporcionen evidències irrefutables: darrere del col·lapse de la civilització maia s’amaguen sequeres devastadores i prolongades. Un estudi recent, basat en l’anàlisi de les estalactites formades durant segles, ha revelat amb una precisió sense precedents la cronologia i la intensitat d’aquestes crisis climàtiques.
La investigació, publicada a la revista “Science”, se centra en l’anàlisi d’estalactites procedents de la cova de Yok Balum, a Belize. Aquestes formacions calcàries, que creixen lentament a mesura que l’aigua rica en minerals gotega del sostre de la cova, actuen com a autèntics arxius naturals. Les variacions en la composició isotòpica de l’oxigen que contenen reflecteixen fidelment les alteracions en les precipitacions.
L’equip científic, liderat per investigadors de la Universitat de Cambridge, va utilitzar tècniques de datació d’alta resolució per determinar l’edat de les capes de creixement de les estalactites. Això els va permetre reconstruir les condicions climàtiques amb una resolució anual durant el període comprès entre el 300 i el 1000 dC, coincidint amb l’ascens i la caiguda de les ciutats maies.
Els resultats revelen que la civilització maia va experimentar períodes de sequera greu i sostinguda, particularment durant el segle IX, moment en què moltes ciutats estat maies van ser abandonades. Les dades suggereixen que aquestes sequeres van ser més intenses i prolongades que les reconstruccions prèvies suggerien.
L’impacte d’aquestes sequeres en una societat tan dependent de l’agricultura i la gestió dels recursos hídrics va ser indubtable. La disminució de les collites, la manca d’aigua potable i l’augment de la fam van conduir a tensions socials, inestabilitat política i, finalment, a l’abandonament de centres urbans importants.
Més enllà de la simple explicació climàtica, l’estudi posa de manifest la vulnerabilitat de les societats davant els canvis ambientals, especialment quan la gestió dels recursos és inadequada. La civilització maia, tot i la seva sofisticació, no va poder adaptar-se a les condicions climàtiques extremes que van posar a prova la seva resistència. Aquesta història ens adverteix sobre la importància de la resiliència i l’adaptació en un context de canvi climàtic global. La seva memòria ens exhorta a gestionar els nostres recursos de manera sostenible i a construir comunitats capaces d’afrontar els desafiaments ambientals del futur.
Secció per a aprenents de català
- Estalactites: Formacions calcàries que pengen del sostre d’una cova. En singular, estalactita.
- Irrefutables: Que no es poden refutar o contradir.
- Cronologia: Ordre temporal dels esdeveniments.
- Calcàries: Relatiu a la calç o que en conté.
- Isotòpica: Relatiu als isòtops, variants d’un element químic amb diferent nombre de neutrons. L’anàlisi isotòpica permet determinar l’origen i l’edat d’una mostra.
- Precipitacions: Aigua que cau de l’atmosfera en forma de pluja, neu, calamarsa, etc.
- Datació: Determinació de l’edat d’un objecte o esdeveniment.
- Resolució: En aquest context, fa referència a la precisió amb què es poden discernir els detalls d’una reconstrucció climàtica.
- Exhorta: Anima o insta a fer alguna cosa.
- Resiliència: Capacitat d’una persona o un sistema per recuperar-se davant d’una adversitat.
Nota sobre la gramàtica:
Fixeu-vos en l’ús del verb ser i estar. En català, ser s’utilitza per a característiques inherents o permanents (la civilització maia era sofisticada) mentre que estar s’utilitza per a estats temporals o condicions (les ciutats maies estaven abandonades). També és important recordar la concordança entre el gènere i el nombre dels adjectius i substantius. Per exemple, sequeres greus (femení plural).
