El fill de Karlos Arguiñano revela detalls desconeguts de la vida familiar.

El fill de Karlos Arguiñano revela detalls desconeguts de la vida familiar

Joseba Arguiñano, fill del famós cuiner Karlos Arguiñano i ell mateix reconegut pastisser, ha obert les portes del seu àlbum familiar, revelant anècdotes i costums poc coneguts de la vida al voltant de la taula a casa dels Arguiñano. En una entrevista recent, Joseba ha parlat obertament sobre la importància de l’alimentació sostenible i l’aprofitament dels recursos en el dia a dia de la família.

“A casa sempre hem tingut una relació molt especial amb el menjar,” explica Joseba. “No només perquè el pare sigui cuiner, sinó perquè la mare ens ha inculcat des de petits el valor de cada ingredient, la importància de conèixer d’on prové i com s’ha produït.” Aquesta filosofia, diu, els ha portat a prioritzar els productes de temporada i de proximitat, a reduir el consum de plàstic i a evitar el malbaratament alimentari.

Una de les pràctiques que més destaca Joseba és l’hort familiar, un espai on cultiven les seves pròpies verdures i hortalisses, aplicant tècniques tradicionals que respecten el cicle natural de les plantes. “El pare sempre diu que el millor tomàquet és el que un ha cultivat amb les seves pròpies mans,” comenta Joseba amb un somriure. “I té raó. El sabor és incomparable.”

Més enllà de l’hort, la família Arguiñano també s’esforça per reduir la seva petjada ecològica a la cuina. Utilitzen sistemes de compostatge per reciclar els residus orgànics, aprofiten l’aigua de pluja per regar l’hort i han instal·lat plaques solars per generar energia neta. “Són petites accions que marquen la diferència,” afirma Joseba. “Si tothom aportés el seu granet de sorra, podríem construir un futur més sostenible per a les properes generacions.”

Però la sostenibilitat a casa dels Arguiñano no es limita a la cuina. També es reflecteix en la seva manera de viure i relacionar-se amb els altres. Joseba destaca la importància de l’intercanvi de coneixements i experiències amb altres productors i agricultors locals, així com el seu compromís amb el comerç just i el consum responsable. “Creiem que és fonamental donar suport a les persones que treballen la terra i que ho fan de manera respectuosa amb el medi ambient,” conclou Joseba. “És la nostra manera de contribuir a un món més just i sostenible.”

Secció per a aprenents de català

• Inculcat: Ensenyat, transmès, fet aprendre. El verb és “inculcar”.
• Aprofitament: Ús beneficiós, utilització eficient.
• Proximitat: A prop, de la zona. Productes de proximitat vol dir productes locals.
• Malbaratament: Desaprofitament, pèrdua inútil. El verb és “malbaratar”.
• Hortalisses: Verdures que es conreen en un hort.
• Petjada ecològica: Impacte ambiental de les activitats d’una persona o organització.
• Compostatge: Procés de descomposició controlada de residus orgànics per obtenir compost.
• Granet de sorra: Petita contribució.
• Compromís: Obligació, acord.
• Medi ambient: Entorn natural.

Nota gramatical:

• L’ús del verb “ser” i “estar” és similar a l’espanyol, però amb matisos. “Ser” s’utilitza per descriure característiques permanents o inherents (“El pare és cuiner”), mentre que “estar” s’utilitza per estats temporals o situacions (“Estem a casa”).
• El pronom relatiu “que” pot tenir diferents funcions (subjecte, complement directe, etc.). En l’article apareix sovint per introduir oracions subordinades adjectives (“el millor tomàquet que un ha cultivat”).