Un Gen Canvia Radicalment Com S’enamoren Aquestes Mosques

Un Gen Canvia Radicalment Com S’enamoren Aquestes Mosques

Barcelona – Un estudi recent ha revelat que una simple mutació genètica pot alterar profundament el comportament d’aparellament de la Drosophila melanogaster, la mosca del vinagre comuna. Aquesta troballa, publicada a la prestigiosa revista Nature, podria tenir implicacions importants en la comprensió de la genètica del comportament i obre noves vies per a la investigació en l’àmbit de la biologia evolutiva i la neurociència.

L’equip d’investigadors, liderat pel Dr. Emili Ventura de la Universitat Autònoma de Barcelona, va identificar un gen específic, anomenat “Romeo”, que quan muta, provoca canvis dràstics en les preferències de parella de les mosques mascles. Les mosques mascles normals exhibeixen un comportament de festeig complex, que inclou cants d’ales vibratoris i danses per atraure les femelles. No obstant això, les mosques mascles amb la mutació del gen Romeo mostren un interès inusual pels altres mascles, en lloc de les femelles.

“És com si el cablejat del cervell estigués alterat”, explica el Dr. Ventura. “Aquest gen sembla ser crucial per a la correcta orientació sexual de les mosques. La seva mutació desvia el comportament d’aparellament cap a un altre objectiu.”

Els científics van utilitzar tècniques avançades de manipulació genètica per introduir i revertir la mutació del gen Romeo en diferents generacions de mosques. Van observar que els canvis en el comportament d’aparellament eren directament proporcionals a la presència o absència de la mutació. A més, van identificar les regions específiques del cervell on el gen Romeo s’expressa, la qual cosa els va permetre entendre millor els mecanismes neurobiològics subjacents a aquest canvi de comportament.

Aquesta investigació no només aporta nova llum sobre la genètica del comportament sexual, sinó que també podria tenir implicacions en el control de plagues. Comprendre els mecanismes genètics que governen l’aparellament podria portar al desenvolupament de noves estratègies per interrompre la reproducció de les mosques, reduint així la seva població sense necessitat de pesticides nocius per al medi ambient.

Els investigadors subratllen que aquests resultats no són directament aplicables als humans, ja que el comportament sexual humà és molt més complex i influenciat per una àmplia gamma de factors genètics, ambientals i socials. No obstant això, l’estudi destaca la importància de la investigació bàsica en la comprensió dels mecanismes fonamentals que regeixen el comportament en el món natural.

Secció per a aprenents de català

• Mutació: Canvi en la seqüència de l’ADN. Mutació és un substantiu femení.
• Aparellament: Procés mitjançant el qual dos organismes s’uneixen per a la reproducció. És sinònim de cópula.
• Drosophila melanogaster: Nom científic de la mosca del vinagre. El nom científic sempre va en cursiva.
• Festeig: Comportament que un animal (normalment el mascle) exhibeix per atraure una parella.
• Cablejat (del cervell): Una metàfora que es refereix a les connexions neuronals del cervell.
• Desvia: Aparta d’un camí o objectiu.
• Estratègies: Plans o mètodes utilitzats per aconseguir un objectiu.
• Pesticides: Substàncies químiques utilitzades per matar plagues. Pesticides és un substantiu masculí plural.
• Nocius: Que causa danys o perjudicis. Sinònim de perjudicial.
• Subratllen: Emfatitzen, destaquen.

Gramàtica:

• Preposicions davant de complements: Observeu l’ús de la preposició “a” davant d’un complement directe quan aquest és una persona o animal específic. Per exemple: “atraure a les femelles”.
• Ús del subjuntiu: Observeu l’ús del subjuntiu en frases com “sense necessitat de pesticides nocius per al medi ambient”, on “siguin” estaria ben dit.
• Pronoms febles: En català, sovint s’utilitzen pronoms febles (em, et, es, el, la, ho, li, ens, us, els, les) per substituir o complementar verbs i complements. Per exemple, “la qual cosa els va permetre entendre millor” (els = a ells).