Andorra: Ubach defensa Andorra com a clau per a l’ensenyament en català a Perpinyà

Andorra, mirall i refugi lingüístic: Ubach advoca per aprofitar l’experiència andorrana a Perpinyà

A la Judit Ubach, les coses clares. Res de circumloquis. Diu les coses pel seu nom, com quan demana un tallat al bar de la plaça Vella, sense floritures ni sucre. Aquesta vegada, la petició era ferma: aprofitar l’experiència andorrana en matèria d’ensenyament en català per enfortir la llengua a la Catalunya Nord. Que si Andorra ha sabut fer-ho, que si tenen un model que funciona, que per què no mirar-s’ho amb lupa i treure’n lliçons?

No és que a Perpinyà tot sigui un desert lingüístic, Déu me’n guard. Però la realitat és tossuda. El català trontolla en molts àmbits, especialment en l’educació. I aquí, la Judit, amb la contundència que la caracteritza, posa el dit a la llaga. “Andorra és un exemple a seguir, no només per la immersió lingüística sinó també per la seva capacitat de promoure el català en un entorn plurilingüe”.

El raonament és senzill. Andorra, un país petit, però tenaç, ha sabut conjugar la diversitat lingüística amb la protecció i la promoció del català. I això, senyores i senyors, no és gens fàcil. Requereix voluntat política, inversió i, sobretot, creure en el valor de la llengua.

La Judit no s’està de res. Critica la manca d’inversió en l’ensenyament en català a Perpinyà, la falta de voluntat política i la deixadesa generalitzada. I ho fa sense embuts, amb la mateixa determinació amb què tria el punt de cocció de la carn. “Necessitem un pla d’acció clar i mesures concretes per garantir el futur del català a la Catalunya Nord. I Andorra ens pot ensenyar el camí”.

Que si programes d’intercanvi, que si formació de professors, que si recursos didàctics… La Judit té la llista d’idees ben llarga. Però insisteix en una cosa: cal deixar de parlar i passar a l’acció. Perquè, com bé sap ella, les paraules se les emporta el vent. I el català, si no fem res, corre el risc de volar amb elles.

La llum que ve d’Andorra, per petita que sigui, pot il·luminar el camí. A Perpinyà, només cal que algú vulgui encendre la flama.

Secció per a aprenents de català

• Advoca per: Defensa, dóna suport a.
• Mirar-s’ho amb lupa: Examinar-ho amb molt de detall.
• Trontolla: Vacil·la, està inestable.
• Posar el dit a la llaga: Tocar el tema sensible, el problema.
• Tenac: Persistent, ferm.
• Conjugar: Combinar, unir.
• Deixadesa: Negligència, manca d’atenció.
• Sense embuts: Directament, sense miraments.
• Emporta el vent: S’obliden, desapareixen.
• Encendre la flama: Iniciar una acció, despertar interès.

Gramàtica:

• Pronoms febles: La frase “Que si Andorra ha sabut fer-ho…” usa el pronom feble “ho” per referir-se a “fer-ho bé en ensenyament en català”. El “ho” substitueix tot el complement directe. En català, els pronoms febles van sovint davant del verb (pronominalització).
• Ús de la conjunció “que si”: S’utilitza per expressar una sèrie d’arguments o exemples.
• Ús de “Déu me’n guard”: Expressió idiomàtica que significa “Déu me’n lliuri”, s’utilitza per expressar rebuig o temor.
• El verb “trontollar”: Aquest verb es conjuga de manera regular, però cal tenir en compte que el dígraf “ll” es pronuncia com una “i” en la majoria de dialectes.