Raymond Antrobus defensa el concepte de “guany sord” davant la pèrdua auditiva.

Raymond Antrobus defensa el concepte de “guany sord” davant la pèrdua auditiva

El poeta i activista Raymond Antrobus desafia les narratives tradicionals sobre la pèrdua auditiva, proposant una perspectiva radical: la del “guany sord”. En comptes de centrar-se exclusivament en allò que es perd quan disminueix la capacitat auditiva, Antrobus explora les noves possibilitats que sorgeixen d’aquesta experiència.

Antrobus, ell mateix sord profund d’una orella i amb deficiències auditives a l’altra, argumenta que el silenci forçat i l’atenció selectiva que imposa la sordesa poden obrir portes a una major consciència sensorial i a una connexió més profunda amb el llenguatge corporal i visual. En lloc de veure la sordesa com una mancança a superar, Antrobus la considera una manera diferent de percebre el món, una variant més de l’experiència humana.

El concepte de “guany sord” es basa en la idea de resiliència i adaptació. Enfront d’una adversitat, els individus poden descobrir noves fortaleses i perspectives que d’altra manera haurien romàs ocultes. Antrobus utilitza la seva pròpia experiència vital per a il·lustrar aquest concepte, destacant com la seva sordesa ha influït en la seva creativitat i sensibilitat artística. L’absència parcial de so l’ha dut a refinar la seva capacitat d’observació, a apreciar la subtilesa dels gestos i a desenvolupar una particular expressivitat en la seva poesia.

La proposta d’Antrobus no implica negar les dificultats que comporta la pèrdua auditiva. Ans al contrari, pretén reconèixer aquestes dificultats alhora que posa de manifest la potencialitat d’un canvi de perspectiva. Es tracta d’abandonar la idea que la sordesa és una tragèdia individual i adoptar una visió més inclusiva i respectuosa amb la diversitat humana.

El “guany sord” és un concepte que ressona amb la idea de valorar els recursos disponibles i transformar les limitacions en oportunitats. Antrobus ens convida a replantejar-nos la nostra relació amb el so i el silenci, a escoltar amb atenció allò que sovint passa desapercebut i a reconèixer el valor intrínsec de totes les formes de percepció.

En un món cada vegada més sorollós i desconnectat, la proposta d’Antrobus ofereix una invitació a la introspecció i a la connexió amb nosaltres mateixos i amb el món que ens envolta. És un recordatori que la veritable riquesa resideix en la diversitat de l’experiència humana i en la capacitat d’aprendre i créixer a partir de les nostres pròpies vivències.

Secció per a aprenents de català

• Narratives: Històries o relats que expliquen una experiència o un punt de vista. Són formes d’explicar el món.
• Mancança: Falta d’alguna cosa necessària o desitjable. És sinònim d’absència o deficiència.
• Resiliència: Capacitat d’una persona per superar situacions traumàtiques o adverses. És la fortalesa per recuperar-se.
• Potencialitat: Capacitat latent o possibilitat de desenvolupar-se en alguna cosa. És allò que es pot arribar a ser.
• Intrínsec: Propi d’alguna cosa per la seva mateixa naturalesa, essencial. No depèn de factors externs.
• Gestos: Moviments del cos, especialment de les mans o la cara, per expressar alguna cosa. Són una forma de comunicació no verbal.
• Subtilesa: Qualitat d’allò que és difícil de percebre o comprendre per la seva finor o delicadesa.
• Desapercebut: Que no és notat o advertit. Passa sense que ningú se n’adoni.
• Introspecció: Acció d’observar i analitzar els propis sentiments, pensaments i motivacions. És mirar cap a dins.
• Adversitat: Situació desfavorable, dificultat o desgràcia.

Nota de gramàtica útil:

En català, l’ús dels pronoms febles (com en, ho, el, la, li, hi, etc.) és molt freqüent. Són paraules que substitueixen un substantiu o un sintagma nominal i que es col·loquen abans o després del verb. Per exemple, en la frase “Antrobus la considera una manera diferent de percebre el món”, el pronom “la” substitueix l’expressió “la sordesa”. Entendre com s’utilitzen aquests pronoms és clau per comprendre bé el català. És important fixar-se en el gènere i el nombre del substantiu que substitueixen per triar el pronom correcte.