Balears: Mor Joan Albertí, figura clau a Fornalutx i la Creu Roja de Sóller

Balears: Mor Joan Albertí, figura clau a Fornalutx i la Creu Roja de Sóller

A Fornalutx, el silenci pesa més que les pedres de les marjades. Ha mort Joan Albertí. I no era un qualsevol, no. Era un d’aquells que fan poble, d’aquells que quan xerren ho fan amb la veu pausada però amb les idees clares com l’aigua de la font des Verger.

A Sóller, la Creu Roja ha perdut un pilar. Des de feia anys, Albertí hi era un motor, un engranatge essencial per a la solidaritat. No feia soroll, ell, però els seus actes parlaven per ell. Atenció, caliu, presència constant. D’aquells que no demanen mai res a canvi.

Fornalutxí de soca-rel, Albertí coneixia el poble com la palma de la mà. Cada camí, cada paret seca, cada arbre fruitera. I ho estimava. No era un amor d’aquells que surten a la televisió, no. Era un amor callat, fet de petits gestos, d’ajudar el veí, d’arreglar el camí malmès per la pluja. Un amor que s’infiltrava en la vida de tots els fornalutxencs.

I a la Creu Roja, igual. On hi havia una necessitat, allà hi era ell. Silenciós, efectiu. Sense gaires floritures, però amb la mà estesa. Un voluntari de cor, un exemple a seguir. D’aquells que fan que el món sigui una mica millor. Sense esperar res. Només la satisfacció del deure complert.

Ara, Fornalutx i la Creu Roja estan una mica més orfes. Però l’empremta de Joan Albertí hi romandrà. En cada pedra de les marjades, en cada somriure d’algú que va rebre la seva ajuda. Un llegat silenciós, però inoblidable. D’aquells que valen més que mil paraules.

Secció per a aprenents de català

• Marjades: Terrasses de pedra seca utilitzades per al cultiu en zones de pendent. Típiques de la Serra de Tramuntana.
• Xerren: Parlen, conversen.
• Font des Verger: Nom d’una font a Fornalutx.
• Soca-rel: Arrelat, autèntic, profundament connectat amb el lloc d’origen.
• Malmès: Malmès, danyat.
• Floritures: Excessos, ornaments innecessaris.
• Orfes: Sense una figura protectora o important.
• Empremta: Marca, senyal, rastre que algú o alguna cosa deixa al seu pas.
• Canvi: A canvi.
• Caliu: Caliu, afecte.

Gramàtica:

• d’aquells que…: Aquesta construcció s’utilitza per destacar un grup de persones o coses que comparteixen una característica. Ex: “Era un d’aquells que fan poble” (Era una d’aquelles persones que construeixen comunitat).
• ho estimava: El pronom “ho” substitueix tot el poble i es col·loca davant del verb perquè és un pronom feble.
• Hi era ell: El pronom “hi” substitueix al lloc. Exemple “A la festa hi havia molta gent”.