Catalunya: Beatriz Rico Revela la Duresa de la Seva Experiència a ‘Supervivientes’

Beatriz Rico: “A ‘Supervivientes’, la supervivència és relativa”

No em digueu que no us ho esperàveu. Bé, potser sí. Potser pensàveu que després de les meves intervencions en aquell programa de tele, jo, Beatriz Rico, tornaria enfarfagada i callada. Doncs no. Aquesta boca és massa grossa per empassar-se res.

A ‘Supervivientes’, la supervivència és relativa. Més relativa que els meus canvis de parella. Un dia menges coco. L’endemà, insectes. El següent, et menges l’orgull. I no parlo del meu, eh? Que jo vaig anar allà amb la cuirassa posada, com anar a comprar al Lidl un divendres a les sis de la tarda. No, parlo de l’orgull dels altres. Aquella sensació constant que algú et mirava com si fossis l’últim bitllet de tren per a Mataró un divendres a la nit.

I el que no s’explica, el que no es veu a les càmeres, és la fragilitat. La fragilitat de les coses, de les relacions, del somni d’arribar a la final. Una fragilitat que es manifesta en una esgarrapada, en una mirada de reüll, en un silenci incòmode. Com quan veus que el teu veí del cinquè ha posat l’arbre de Nadal al balcó a finals d’octubre. Saps que alguna cosa no rutlla.

I jo, que soc de les que observen, vaig veure molt. Vaig veure el fals somriure de la que es creia la reina de la selva i que, en realitat, era més vulnerable que un gatet davant d’una aspiradora. Vaig veure les aliances que es formaven i es desfeyen amb la mateixa rapidesa que una opinió a Twitter. Vaig veure, sobretot, la fam. No només la de menjar, sinó la fam de reconeixement, la fam de càmera, la fam de protagonisme. Una fam que et fa fer coses que, potser, en la vida real, no faries mai. Coses com prometre el vot a canvi d’un tros de galeta. O com insultar la teva millor amiga perquè algú et promet un plat de fideuà.

Però al final, d’això es tracta, no? De sobreviure. De trobar el teu lloc en un món que et vol devorar. Un món que, de vegades, s’assembla massa a una illa deserta plena de famolencs. I jo, que no soc de les que es deixen devorar, vaig optar per plantar cara. I vaig sobreviure. A la meva manera, però vaig sobreviure. I ara, des d’aquest racó de món, ja puc dir: Visca la supervivència, encara que sigui relativa! I visca el coco! (Però poc, que després estreny.)

Secció per a aprenents de català

• Enfarfagada: Aclaparada, cansada, desanimada. Prové d’“enfarfagar”, que significa atipar-se massa o omplir-se massa d’alguna cosa.
• Cuirassa: Armadura, protecció. En aquest context, es refereix a la protecció emocional que la Beatriz Rico es va posar per afrontar el programa.
• Rutlla: Funciona bé, va bé. Exemple: “No sé què passa amb el cotxe, no rutlla bé”.
• De reüll: Furtivament, d’esquitllada. “Vaig mirar de reüll per veure què feia”.
• Famolencs: Persones que tenen molta gana, hambrientos.
• Plantar cara: Enfrontar-se a una situació o a algú. “Vaig plantar cara a la injustícia”.
• Estreny: En sentit figurat, referit al coco, significa que provoca restrenyiment, dificultat per evacuar.

Gramàtica:

• Pronoms febles: A l’article, s’utilitzen força pronoms febles. Per exemple: “No em digueu que no us ho esperàveu”. Aquí “em” és el pronom feble equivalent a “a mi”, i “us” és el pronom feble equivalent a “a vosaltres”. Cal recordar la posició del pronom feble segons el tipus de verb (imperatiu, infinitiu, etc.).
• Ús de “que”: El “que” s’utilitza molt en català, de vegades on l’espanyol no l’utilitzaria o faria servir “de que”. Per exemple: “aquella sensació constant que algú et mirava”.