Balears: Pressió sobre Prohens per condemnar el “genocidi” a Gaza

Pressió sobre Prohens per condemnar el “genocidi” a Gaza

La pressió, com la calor a l’agost, puja i puja. Aquesta vegada, no és per la saturació turística ni per les restriccions d’aigua. És per Gaza. Concretament, per la posició que ha de prendre Marga Prohens, la presidenta del Govern balear, davant el que molts consideren un “genocidi” perpetrat per Israel.

Els carrers, com les ones que arriben a la Platja de Palma, s’han omplert de manifestacions. Pancartes al vent, consignes repetides com el so constant de les onades. “Palestina lliure!”, criden. I esperen una resposta. No valen les mitges tintes, els comunicats amb eufemismes ni les declaracions genèriques. Volen una condemna clara i contundent.

La pilota, ara, és a la teulada de Prohens. El seu silenci, interpretat com un aval tàcit, li està costant car. Les xarxes socials, un camp de batalla constant, bullen amb comentaris crítics. Les entitats socials, que solen sembrar a la tardor i collir a la primavera, estan organitzant noves accions de protesta.

El problema és que Prohens, com un equilibrista sobre la corda fluixa, ha de calcular bé els seus moviments. Condemnar Israel sense matisos pot alienar a una part del seu electorat. Mantenir-se al marge, li pot costar la credibilitat davant una altra. I en política, com en la jardineria, saber quan sembrar i quan collir és crucial.

Mentrestant, a Gaza, la situació continua sent insostenible. La vida, com una planta que lluita per créixer en un terreny pedregós, es resisteix a desaparèixer. I la pressió sobre Prohens, com la fam de qui no té res per menjar, no para de créixer. Ara falta veure si, finalment, la presidenta balear decideix mullar-se. O si prefereix seguir observant la tempesta des de la seguretat del seu despatx. Ja se sap que la política, de vegades, s’assembla massa a un partit de pòquer. I que, per guanyar, cal saber quan apostar i quan retirar-se. Encara que, en aquest cas, les fitxes no siguin de plàstic. Siguin vides humanes.

Secció per a aprenents de català

• Genocidi: Extermini o eliminació sistemàtica d’un grup humà per motius de raça, ètnia, religió o ideologia política.
• Consignes: Frases o eslògans repetits en manifestacions o actes públics per expressar una idea o reclamació.
• Mitges tintes: Expressions o accions ambigües, que no manifesten una opinió clara.
• Eufemismes: Paraules o expressions suaus que s’utilitzen per substituir termes considerats ofensius o desagradables.
• Alienar: Separar o indisposar algú respecte a una altra persona o grup.
• Credibilitat: Qualitat de ser creïble; capacitat d’inspirar confiança.
• Insostenible: Que no es pot mantenir o suportar.
• Terreny pedregós: Terreny ple de pedres, poc fèrtil.
• Mullar-se: Prendre partit o implicar-se en una qüestió controvertida.
• Tempesta: Pertorbació atmosfèrica violenta, acompanyada de vent, pluja, trons i llamps.

Gramàtica

• Ús del pronom “li”: En català, el pronom “li” s’utilitza com a complement indirecte per referir-se a una persona (masculí o femení) a qui es fa o es diu alguna cosa. Per exemple: “El silenci li està costant car” (el silenci està costant car A ella/ell).
• Construccions impersonals: Expressions com “se sap que…” (se sap que la política s’assembla massa a un partit de pòquer) són impersonals. El subjecte és indefinit o no específic.
• Comparacions: S’utilitzen molt les comparacions amb elements quotidians (clima, jardineria, jocs) per fer més comprensible i propera la situació política. Per exemple: “La pressió, com la calor a l’agost, puja i puja.”
• Condicional simple: S’utilitza per expressar hipòtesis o probabilitats. Exemple: “Condemnar Israel sense matisos pot alienar a una part del seu electorat.”