Esquelet de 140.000 anys revela el mestissatge més antic entre humans i neandertals

Descobriment a la cova de Guattari revela pistes sobre la interacció entre espècies humanes

Roma – Un estudi recent, publicat en una prestigiosa revista científica, aporta noves llums sobre les interaccions complexes entre l’Homo sapiens i els neandertals. L’anàlisi d’una mandíbula trobada a la cova de Guattari, a Itàlia, datada fa uns 140.000 anys, suggereix un mestissatge més antic del que es creia anteriorment entre les dues espècies.

Aquesta troballa desafia les teories prèvies que situaven els primers creuaments entre humans moderns i neandertals a l’Orient Mitjà, fa uns 50.000 o 60.000 anys. La mandíbula de Guattari presenta característiques morfològiques que suggereixen una barreja genètica entre ambdues poblacions, indicant que les interaccions podrien haver començat molt abans, possiblement a Europa.

L’estudi, liderat per un equip internacional d’investigadors, va utilitzar tècniques d’anàlisi d’ADN antic i modelització 3D per examinar la mandíbula. Els resultats van revelar una combinació de trets típics de l’Homo sapiens i de l’Homo neanderthalensis, reforçant la hipòtesi del mestissatge primerenc.

“Aquesta descoberta és crucial per entendre la història de la nostra espècie i les seves relacions amb altres homínids”, explica la Dra. Sofia Dubois, paleoantropòloga i coautora de l’estudi. “Sugereix que els primers Homo sapiens que van migrar a Europa es van trobar amb neandertals i es van reproduir amb ells, deixant una empremta genètica que encara avui portem amb nosaltres.”

Les implicacions d’aquesta investigació són profundes. Contribueix a un millor coneixement de la dispersió de l’Homo sapiens fora d’Àfrica i a la comprensió dels processos evolutius que van portar a la nostra espècie a dominar el planeta. També planteja noves preguntes sobre la naturalesa de les interaccions entre humans i neandertals, com ara si eren amistoses, competitives o una combinació de totes dues.

A més, la troballa de Guattari subratlla la importància de la protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Les coves com la de Guattari són veritables arxius de la història humana, i la seva preservació és essencial per a les futures generacions. A través de la investigació i la divulgació científica, podem aprendre del nostre passat i construir un futur més sostenible i respectuós amb la biodiversitat i la història humana.

Secció per a aprenents de català

• Mestissatge: Creuament entre individus de diferents races o espècies. En aquest cas, entre Homo sapiens i neandertals.
• Mandíbula: Os inferior de la boca on s’insereixen les dents.
• Creuaments: L’acte de reproduir-se entre individus de diferents poblacions o espècies.
• Morfològiques: Relatives a la forma i estructura d’un organisme.
• Empremta genètica: Informació genètica que una persona o població deixa en una altra a través de la reproducció.
• Homínids: Família de primats que inclou els humans i els seus avantpassats extints.
• Dispersió: Extensió o distribució d’una població o espècie per diferents àrees geogràfiques.
• Paleontològic: Relatiu a l’estudi dels fòssils i les formes de vida antigues.
• Divulgació: Acció de fer conèixer una informació o un coneixement a un públic ampli.
• Subratlla: Emfatitza o destaca alguna cosa.

Nota sobre gramàtica:

• L’ús del subjuntiu: Aquest article utilitza el subjuntiu en oracions subordinades que expressen dubte, possibilitat o desig. Per exemple: “…com ara si eren amistoses, competitives o una combinació de totes dues.” En aquest cas, “eren” és el subjuntiu del verb “ser” i indica incertesa sobre la naturalesa de les interaccions.