Balears: Frantz Fanon, cent anys després: Nova edició d’Els condemnats de la terra

Cent anys després del naixement de Frantz Fanon, les Illes Balears tornen a tenir a l’abast una edició d’ Els condemnats de la terra, un llibre que segueix bullint com un oll de terra.

El text, un clàssic sobre la descolonització i la lluita per l’alliberament, ressona en un moment on les ferides del passat colonial, per subtils que semblin, encara supuren. No és una qüestió només d’història arxivable. És una qüestió de com ens relacionam amb el món, de com miram l’altre, de com ens definim a noltros mateixos.

Fanon, amb una prosa que et forada la cuirassa, ens recorda que la violència no és inherent a determinades cultures, sinó una resposta a la violència estructural del sistema. Ens posa davant l’espill i ens demana, sense manies, què hi veim.

L’edició d’ara, a més, arriba en un context on el discurs sobre la identitat i l’autodeterminació torna a ser central. Un context, per dir-ho clar, on qüestionar el statu quo torna a ser necessari. Que cadascú faci feina.

De fet, llegir Fanon avui és, quasi, un acte de resistència. Un exercici per desfer-nos de les cotilles mentals que ens han imposat. Per respirar aire fresc i fer neteja de tòpics.

Que corri la veu. Que corri la tinta. Que corri el pensament.

Secció per a aprenents de català

• Oll de terra: Olla feta de fang, un recipient tradicional per cuinar. Aquí s’usa com a metàfora per dir que el llibre és ple d’idees que continuen vives i importants.
• Supuren: Del verb supurar, secretar pus. En aquest context, significa que les ferides del passat encara fan mal, encara estan obertes.
• Forada: Del verb foradar, fer un forat. En aquest context, significa que la prosa de Fanon és molt directa i impactant.
• Cuirassa: Armadura. Aquí es refereix a les defenses psicològiques que tenim per protegir-nos de la veritat.
• Sense manies: Sense vergonya ni dubtes. De manera directa i sincera.
• Autodeterminació: El dret d’un poble a decidir el seu propi futur.
• Statu quo: L’estat actual de les coses.
• Cotilles mentals: Limitacions o restriccions en el pensament. Creences que ens impedeixen veure les coses amb claredat.
• Fer neteja de tòpics: Eliminar idees preconcebudes i simplistes.
• Que corri la veu: Que es difongui la informació.