Balears: Majoritari rebuig social a Mallorca a la possible reintroducció de les corrides de toros

A Mallorca, la idea d’una tornada a les places de toros ressona com un ressò de l’època d’en Franco. La polèmica, com un bou enfurismat, ha aixecat polseguera. L’opinió pública, majoritàriament, gira l’esquena a la proposta.

Ja no som als anys seixanta. La societat, sembla, ha après que divertir-se a costa del sofriment d’un animal no és precisament un signe de progrés. Les xarxes socials, camp de batalla on ara es dirimeixen tantes qüestions, s’han omplert de missatges contraris. Manifestacions, convocatòries, pancartes. Tot un desplegament de rebuig.

Els defensors de la tradició, pocs i dispersos, es defensen com poden. Que és cultura, diuen. Que és art. Que genera economia. Arguments que, davant la contundència de la indignació popular, sonen buits. A pura excusa.

Però el ressò de la controvèrsia, paradoxalment, podria revitalitzar un debat més profund sobre la relació entre humans i animals. Un debat sobre respecte, compassió i responsabilitat. Un debat que, més enllà de toros, podria obrir camí a una societat més conscient. Més civilitzada.

Per ara, la cosa està clara: a Mallorca, els toros, sembla, no tenen futur. Almenys, no a la plaça.

Secció per a aprenents de català

• ressona: fa un so que es repeteix. Verb “ressonar”
• polseguera: pols que s’aixeca, figuradament, un enrenou, una discussió.
• dirimeixen: es resolen. Verb “dirimir”.
• dispersos: escampats, no junts.
• contundència: força, claredat.
• indignació: sentiment de rebuig davant d’alguna cosa que es considera injusta.
• ressò: eco, repetició d’un so.
• revitalitzar: donar nova vida o energia. Verb “revitalitzar”.
• compassió: sentiment de pena o empatia davant el sofriment d’algú altre.
• per ara: de moment, ara mateix.

Gramàtica:

• L’article utilitza expressions idiomàtiques mallorquines com “la cosa està clara”. Aquestes expressions donen un toc local i autèntic al text.
• Ús freqüent de verbs en present (“ressona”, “gira”, “diuen”). El present dóna immediatesa i vivacitat al text.
• Ús del subjuntiu en expressions com “obrir camí a una societat més conscient”. S’utilitza el subjuntiu per expressar desitjos, possibilitats o dubtes.
• Es pot observar l’ús d’articles definits (“la”, “el”, “els”, “les”) i indefinits (“un”, “una”, “uns”, “unes”) propis del català.
• Construccions com “a costa de” (a costa del sofriment d’un animal) que indiquen el preu o la conseqüència d’alguna cosa.