Balears: L’Entrevista Surrealista i la Festa Final del G-5: Crònica d’una Nit Inoblidable

Balears: L’Entrevista Surrealista i la Festa Final del G-5: Crònica d’una Nit Inoblidable

La lluna plena, com un ull de bou gegant mirant la badia de Palma, semblava jutjar la situació. Cinc individus, autodenominats el G-5, s’havien reunit per celebrar, o potser lamentar, el final d’un projecte. No hi havia banderes ni discursos pomposos. Només una taula rodona a la terrassa d’un hotel, amb vistes que, per molt espectaculars que fossin, semblaven secundàries.

L’entrevista surrealista va començar amb un silenci incòmode. En Jaume, l’arquitecte del grup, va trencar el gel. “Recordau quan vam decidir fer-ho tot amb materials reciclats? La cara del promotor… impagable.” Risses tènues, com a l’espera que el terra tremolés.

Na Maria, l’enginyera agrònoma, va replicar: “I quan vam aconseguir que l’ajuntament aprovés el permís d’obra sense prometre ‘incentius’?” Silenci de nou. Aquesta vegada, dens, com la calima d’agost.

En Joan, el biòleg marí, va beure un glop llarg de vi. “Lo millor va ser veure com la gent del barri s’implicava, plantant, apadrinant arbres…”

La nit avançava lenta, com un caragol pujant una paret. La festa final, organitzada a l’hort comunitari que ells mateixos havien dissenyat, va ser, en realitat, una trobada entre veïns. Pa amb oli, olives trencades, vi de la terra. Ningú no va parlar del projecte. Només de la collita de tomàtigues, del temps, del futur.

Cap a les dues de la matinada, quan només quedava un grapat de persones ballant a la llum dels fanalets, na Carme, la sociòloga, va dir: “Sapigueu que tot això no serveix de res si no canvia la mentalitat de la gent.”

En Pere, l’economista, va assentir. “I si no som capaços de fer-ho sostenible, no només econòmicament, sinó socialment.”

La lluna, sempre allà, observant. El G-5, dispers, com les fitxes d’un dòmino tombat. La nit, inoblidable, però potser no per les raons que ells creien.

Secció per a aprenents de català

• Ull de bou: Literalment “ojo de buey”, es refereix a una finestra rodona o ovalada, similar a un ull de bou, però aquí s’utilitza per a comparar la lluna plena amb un ull gran que observa.

• Impagable: Que no té preu, que és molt valuós.

• Calima: Pols en suspensió en l’atmosfera, que redueix la visibilitat i dóna un aspecte brumós.

• Tomàtigues: Variació dialectal per “tomàquets” (tomates en castellà).

• Fanalets: Petites llums o llanternes que s’usen per a il·luminar o decorar.

• Pa amb oli: Menjar típic català i balear consistent en pa amb oli d’oliva i sovint tomàquet.

• Olives trencades: Olives macerades que s’han trencat per a que absorbeixin millor el líquid.

• Sapigueu: Forma del verb “saber” en imperatiu plural formal (vosaltres), que s’utilitza per a donar un consell o avís.

• Ser capaços: Tenir la capacitat o habilitat per a fer alguna cosa.

• Assentir: Afirmar amb el cap o verbalment.