Catalunya: Lorena Castell revela la professió que rebutjaria per al seu fill.

Lorena Castell, la dona que fa parlar a tot Catalunya – i bona part de la resta del món, tot s’ha de dir – ha deixat anar una perla. I no, no parlem d’un nou projecte televisiu, ni de l’última picabaralla a les xarxes socials (que, vaja, també hi ha hagut). Castell, en una entrevista recent, s’ha sincerat sobre un tema que toca de ple l’avenir: la professió del seu fill.

“Mira, jo a en Río li deixaré que faci el que vulgui, faltaria més,” va començar dient, amb el seu accent decidit. “Però si em preguntes si hi ha una feina que em faria angúnia que triés… sí, n’hi ha.” I aquí va arribar la bomba: “Mai voldria que fos especulador immobiliari. Mai. Perquè això vol dir aprofitar-se de la necessitat dels altres. I això, per molt que guanyis calés, no et deixa dormir tranquil.”

Castell, coneguda per la seva franqueza, va continuar explicant el seu raonament. No és que vulgui que el seu fill sigui pagès i visqui d’allò que conrea (encara que tampoc ho descartaria, va matisar amb un somriure). El que vol és que, facis el que facis, contribueixis a un bé comú. Que la teva feina no es basi en el lucre despietat, sinó en l’intercanvi just i en la col·laboració.

“Al final, de què serveix tenir una casa de tres pisos si no tens ningú amb qui compartir-la?”, va preguntar retòricament. “Prefereixo un pis petit, però amb veïns que et donin un cop de mà si et fa falta, i que tu també els hi puguis donar.” Una reflexió que, potser, hauria de fer-nos pensar a tots una mica més en el nostre paper en aquesta societat. I en el tipus de món que volem deixar als nostres fills. Un món on especular amb la misèria no sigui un model a seguir. Un món on el valor de les coses no només es mesuri en euros, sinó en connexions humanes.

Al cap i a la fi, potser Lorena Castell té raó. Potser la veritable riquesa no és la que es compta al banc, sinó la que es viu al carrer. I aquesta, amics, no s’especula, es conrea.

Secció per a aprenents de català

• Deixar anar una perla: Dir alguna cosa important o sorprenent. És una expressió idiomàtica.
• Toca de ple l’avenir: Afecta directament el futur.
• Faltaria més: Expressió que indica que no hi ha cap dubte sobre allò que s’ha dit. És com dir “per descomptat”.
• Angúnia: Angoixa, preocupació intensa.
• Aprofitar-se de: Treure profit d’una situació desfavorable d’altres persones.
• Lucre despietat: Guany excessiu i sense compassió per les necessitats dels altres.
• Conrear: En aquest context, significa promoure i cuidar les relacions i el bé comú. No només es refereix a l’agricultura.
• Un cop de mà: Una ajuda, un favor.
• Retòricament: Preguntar sense esperar una resposta, amb la intenció d’afirmar una idea.
• Al cap i a la fi: Al final, després de tot.

Gramàtica:

• L’ús del subjuntiu (“facis el que facis”, “tinguis ningú amb qui compartir-la”) expressa incertesa o condicionalitat. S’utilitza després de conjuncions com “si”, “encara que”, etc.
• L’ús de pronoms febles com “li” (“jo a en Río li deixaré”) és molt comú en català i pot ser difícil per als aprenents. En aquest cas, “li” és un pronom de complement indirecte i substitueix “a en Río”.
• L’ordre de les paraules en català pot ser diferent del castellà o l’anglès. Per exemple, en la frase “que et donin un cop de mà”, el pronom “et” (a tu) va abans del verb “donin”.