Catalunya: Isa Pantoja afronta dificultats en el postpart: “M’ha sobrepassat”

Isa Pantoja, la filla d’aquella senyora que canta, s’enfronta al que, segons ella, és una mena de terra cremada postpart. Diu que se sent desbordada, que la criatura reclama i reclama, i que la casa, en comptes d’un bressol de felicitat, sembla un camp de batalla on el biberó és l’única arma efectiva.

Jo la comprenc, a la Isa. El postpart és un tsunami. Un dia estàs embarassada, inflada com un globus a punt d’esclatar, rebent carícies a la panxa i consells no sol·licitats de totes les expertes del món (és a dir, totes les dones que han parit abans que tu). L’endemà, tens un ésser diminut que depèn completament de tu, que plora sense un manual d’instruccions i que t’obliga a redefinir la teva existència.

I a més a més, tens la pressió mediàtica, els flashes, els comentaris en xarxes socials. La gent, que sembla que no té res millor a fer, jutjant si portes bé el nen, si has recuperat la figura, si somrius prou per a les càmeres. La gent, sempre amb ganes de clavar una dent on més fa mal.

La Isa, tot i tenir una assistenta i un parella que suposadament col·labora, parla de sentir-se sola. De nits en blanc, de dubtes existencials, de la sensació constant de no estar a l’altura. I jo, que he vist uns quants postparts de prop, penso que la Isa no està sola. És una més en la legió de mares exhaustes que lluiten per trobar un equilibri impossible entre la criança, la feina i la seva pròpia identitat.

Potser el que la Isa necessita no són titulars ni consells d’experts. Potser el que necessita és una tarda de silenci, una migdiada sense interrupcions i la certesa que no està sola en aquest desert de bolquers i cançons de bressol. Perquè al final, tot passa. Fins i tot el postpart.

Secció per a aprenents de català

• S’enfronta: S’enfronta a, s’enfronta amb, significa encarar-se a un problema o una situació difícil. És un verb pronominal, que vol dir que va acompanyat d’un pronom reflexiu (es, em, et, ens, us, es). Per exemple: “Jo em rento les dents.”
• Terra cremada: Expressió que descriu una situació de gran destrucció o dificultat, com si s’hagués cremat la terra.
• Bressol: Lloc on es posa un nadó a dormir. Metafòricament, pot significar l’origen d’alguna cosa.
• Un tsunami: Una onada gegant, però aquí s’utilitza per a expressar una gran quantitat de coses que passen de cop.
• Consells no sol·licitats: Suggeriments o opinions que no s’han demanat.
• A l’altura: Ser capaç de fer alguna cosa correctament, complir les expectatives.
• Exhaustes: Extremadament cansades, esgotades.
• Criança: El procés de criar fills.
• Bolquers: El que porten els nadons per a absorbir la orina i les femtes.
• Cançons de bressol: Cançons que es canten per a adormir un nadó.

Nota gramatical:

L’ús del verb “ser” i “estar” en català pot ser complicat per als aprenents. En general:

• Ser s’utilitza per característiques permanents o inherents: “La Isa és famosa.” (Ella sempre és famosa).
• Estar s’utilitza per estats temporals o situacions: “La Isa està cansada.” (Ella està cansada en aquest moment, però no sempre).