Balears: Gent per Formentera exigeix recursos estatals urgents davant la crisi humanitària.

Balears: Gent per Formentera exigeix recursos estatals urgents davant la crisi humanitària

Formentera, illa menuda, problema gros. Gent per Formentera, partit que allà mana amb aquella tranquil·litat que dóna saber que tothom es coneix, ha aixecat la veu. I no per dir que el sol torna a escalfar massa aviat, que també, sinó per una cosa que costa més d’arreglar que una insolació: la crisi humanitària.

“Urgent,” diuen. Que no hi ha temps per fer veure que no passa res. Que l’aigua ja ens arriba al coll, per no dir a l’ànima. Recursos estatals, imploren. No ens valen les palmadetes a l’esquena ni les promeses que demà, potser, ja veurem. Necessiten ara.

La cosa pinta magra, segons expliquen. No donen detalls escabrosos, però es nota que la situació és prou delicada perquè els foradiners, normalment tan discrets, hagin decidit denunciar-ho a crits. Ja se sap, quan un illenc crida, és que la cosa és greu de veres.

I mentrestant, a Madrid, què? Se suposa que estan ocupats amb les seves coses. Que si pactes, que si pressupostos, que si ara em toca a mi i després a tu. Formentera, vista des d’allí, deu ser com una engruna de pa caiguda damunt un mapa gegant. Gairebé invisible.

Però les engrunes, si no les neteges, s’acaben convertint en brutícia. I la brutícia, com la desesperació, s’encomana. Gent per Formentera ho sap. Per això crida. Perquè algú, a l’altra banda de la mar, senti el ressò i faci alguna cosa. Abans no sigui massa tard. Abans que la petita illa es consumeixi en el silenci.
Secció per a aprenents de català

Glossari:

• mana: Tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb manar. Significa “governa” o “està al poder”.
• aixecat la veu: Expressió idiomàtica que significa “protestar” o “denunciar públicament”.
• imploren: Tercera persona del plural del present d’indicatiu del verb implorar. Significa “supliquen” o “demanen amb insistència”.
• valen: Tercera persona del plural del present d’indicatiu del verb valer. Significa “serveixen” o “són útils”.
• palmadetes a l’esquena: Expressió idiomàtica que significa “gestos de consol” o “paraules buides”.
• pinta magra: Expressió idiomàtica que significa “té mala pinta” o “sembla que la situació és difícil”.
• foradiners: Gent de Formentera.
• engruna de pa: Briciola de pa.
• s’encomana: Tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb encomanar-se. Significa “es propaga” o “es contagia”.
• ressò: Eco.

Gramàtica:

• Us del pronom relatiu “que”: Observeu com s’utilitza el pronom relatiu “que” en diverses frases per introduir clàusules adjectives: “partit que allà mana”, “tranquil·litat que dóna”, “promeses que demà… ja veurem”.
• Us de l’article definit “la”: Observeu l’ús repetit de l’article definit “la” (“la veu”, “la crisi”, “la situació”). En català, l’article definit s’utilitza amb més freqüència que en castellà o anglès.
• Formació del plural dels adjectius: Adjectius com “petita” fan el plural afegint una “s”: “petites”.
• Construcció “costa més de…”: Aquesta construcció indica la dificultat d’alguna cosa: “costa més d’arreglar”.
• Verbs pronominals: El verb “encomanar-se” és pronominal. Requereix l’ús d’un pronom reflexiu (“es”).