Balears: Maó endureix les mesures contra la sequera davant l’escassetat hídrica.

Maó, en alerta màxima: La sequera estreny el llaç

A Maó, l’aixeta goteja, i no precisament de felicitat. L’Ajuntament ha decidit que allò de mirar cap a un altre costat s’ha acabat. La sequera, que fa mesos que ens xiuxiueja a l’orella, ara ens crida directament a la cara. Ja no val allò de “demà ja plourà”.

Les mesures s’han endurit. Com un botí d’espardenya que s’estreny. Regar jardins particulars, un luxe digne de xeic petrolier. Rentar cotxes a casa, ni en somnis humits. Omplir piscines, millor fer-ho amb llàgrimes de frustració (encara que no sigui recomanable). Les fonts ornamentals, seques com la llengua d’un sant.

Tot plegat, una invitació a repensar el nostre consum. A deixar de fer com si l’aigua sortís d’una màquina expenedora infinita. A adonar-nos que el recurs és limitat, preciós, i que la nostra illa, bonica com ella sola, necessita que la cuidem. Amb cada gest, amb cada decisió.

I no és només qüestió d’estalvi. És qüestió de canvi de mentalitat. D’entendre que l’aigua no és només per nosaltres. També és per les plantes, pels animals, per la terra. Per les generacions futures que voldran contemplar aquesta meravella blava que és Menorca.

Així que ja ho sabeu: la propera vegada que obriu l’aixeta, penseu-vos-ho dues vegades. Potser aquella dutxa llarga no era tan necessària. Potser aquella rentadora no podia esperar. Potser, simplement, podem ser una mica més conscients. Perquè al final, la sequera no és només un problema de Maó. És un problema de tots. I només junts, com una comunitat, podrem fer front a aquest desafiament. Amb seny i, sobretot, amb aigua que sobri per a tothom.

Secció per a aprenents de català

• Endureix: (Verb) Fa més dur, més estricte. En aquest cas, fa referència a que les mesures contra la sequera són més severes.
• Escassetat hídrica: Manca d’aigua, insuficiència de recursos hídrics.
• Estreny el llaç: (Expressió) Indica que la situació es torna més difícil o crítica. Metafòricament, un llaç que s’estreny causa pressió i dificultat.
• Xeic petrolier: Persona molt rica gràcies a la indústria del petroli. S’usa com a exageració per indicar un gran luxe.
• Somnis humits: Fantasies o desitjos (sexuals o no) que resulten molt poc probables o impossibles de realitzar. Aquí es fa servir en to irònic.
• Seques com la llengua d’un sant: (Comparació) Extremadament seques, sense gens d’humitat. És una expressió que enfatitza la sequedat.
• Seny: Judici, raó, capacitat de prendre decisions sàvies i prudents.
• Sobri: (Verb sobra) Que en queda més del que es necessita.
• Aixeta: (Nom femení) Canella, lloc per on surt l’aigua.
• Llengua: (Nom femení) Òrgan muscular a l’interior de la boca. Aquí fa referència a la sequedat extrema de la llengua.

Gramàtica:

• L’ús del subjuntiu: “que sobri” (que sobri aigua). El subjuntiu s’utilitza en frases subordinades després de verbs que expressen desig, dubte, possibilitat, etc. En aquest cas, “que sobri” indica un desig o esperança.
• Ús de pronoms febles: “penseu-vos-ho dues vegades.” El pronom “vos” reflexiu, i “ho” pronom neutre (referint-se a la situació) van junts, i s’escriuen units al verb.