Balears: S’esfondra un habitatge a Inca

S’esfondra un habitatge a Inca

A Inca, un renou. No de mercat, d’un altre tipus. Un habitatge, pam. S’ha esfondrat. No tot, que seria encara més dramàtic, però prou com per fer cridar els bombers i els tècnics de l’ajuntament. Caram.

L’immoble, vell, no sé si dir si més o menys que els seus veïns, ubicat al carrer Major, ha dit basta. Potser li pesava l’edat, potser una mala reparació anterior, potser la pluja persistent d’aquests darrers dies. Qui sap. Els “potser” són molts i les certeses, poques.

Sort, tothom fora. No hi havia ningú a dins quan la casa ha decidit afluixar. I això, al cap i a la fi, és el més important. Perquè les parets, bé, ja se saben, que es poden tornar a aixecar, amb més o menys esforç. Amb més o menys doblers. Però les persones, les persones són una altra història.

Ara, a esbrinar per què. I a assegurar que la resta aguanti. Que no hi hagi un efecte dòmino. Que les cases veïnes no es contagiïn del mal exemple. Inca, amb els seus carrers estrets i les seves cases antigues, té aquestes coses. Història i risc. Un binomi, a vegades, incòmode. Però que forma part de la seva identitat.

I ara, què? Doncs demà, un altre dia. I la vida, que continua. Tot i l’ensurt.

Secció per a aprenents de català

• S’esfondra: S’ensorra, cau a trossos. És un verb pronominal, per això porta el “s'”.
• Renou: Soroll, enrenou, rebombori.
• Pam: Exclamació d’impacte, sorpresa. També pot ser una mesura.
• Caram: Exclamació de sorpresa o disgust.
• Immoble: Edifici, casa.
• Dir si més o menys: Una manera de dir que és un edifici relativament similar als altres de la zona.
• Ha dit basta: Ha arribat al límit, no aguanta més.
• Afluixar: Cedir, caure a trossos, debilitar-se.
• Doblers: Diners (terme col·loquial i específic de Mallorca).
• Ensurt: Susto, situació que provoca por o ansietat.