L’Alguer: Alghero: Preocupació creixent per la pèrdua de tradicions marineres

L’Alguer: La mar, una ànima que s’esvaeix

A l’Alguer, la salabror s’impregna en la pedra dels carrerons i en la parla dels seus habitants. Però darrere la façana de ciutat turística, una preocupació sorda ressona: la pèrdua progressiva de les tradicions marineres. Una cultura mil·lenària, basada en la saviesa ancestral del mar, està en perill d’extinció.

Els vells pescadors, amb les seves cares solcades pel sol i la sal, observen amb tristesa com les noves generacions s’allunyen de l’ofici. La pesca, que durant segles ha estat el pilar econòmic de la ciutat, ja no és tan rendible. Les normatives cada vegada més restrictives, la competència de la pesca industrial i la disminució de les captures han fet que molts hagin hagut de deixar les barques a terra.

Aquesta decadència de la pesca té un impacte directe en altres sectors. Els mestres d’aixa, els que construeixen i reparen les embarcacions de fusta, veuen com la seva professió desapareix. Els restaurants, que antigament se servien de productes frescos i de proximitat, cada vegada depenen més d’aliments importats. Tot un ecosistema interdependent, construït durant generacions, trontolla.

Però no tot està perdut. Encara hi ha algunes iniciatives que intenten preservar aquest llegat. Associacions de pescadors que promouen la pesca sostenible, restaurants que aposten per productes locals i de temporada, i artesans que continuen treballant la fusta amb les tècniques tradicionals. Són petites llums d’esperança en un panorama cada vegada més fosc.

La supervivència d’aquest patrimoni cultural depèn de la capacitat de trobar un equilibri entre el desenvolupament econòmic i la protecció del medi ambient. De promoure una educació que valori les tradicions marineres i que fomenti la responsabilitat social. De crear un turisme respectuós amb la cultura local i que contribueixi a la seva sostenibilitat.

El futur de l’Alguer, i la seva connexió amb el mar, està en joc. Cal recordar que cuidar de la terra, cuidar de les persones i compartir els excedents, són els pilars per mantenir un equilibri durador. L’elecció està en les nostres mans.

Secció per a aprenents de català

• Salabror: Gust i olor de sal, que prové del mar.
• Solcades: Marcades per solcs, per línies profundes.
• Mestres d’aixa: Artesans que construeixen i reparen embarcacions de fusta.
• Embarcacions: Vaixells, barques.
• Decadència: Declinació, pèrdua de força.
• Pilar: Element fonamental, suport.
• Ecosistema interdependent: Conjunt d’éssers vius i factors ambientals que depenen els uns dels altres.
• Trontolla: Vacil·la, està a punt de caure.
• Llegat: Herència, allò que es transmet de generació en generació.
• Excedents: El que sobra, el que és més del necessari.

Gramàtica:

• Pronoms relatius: S’ha utilitzat “que” en diferents contextos com a pronom relatiu. Per exemple: “La pesca, que durant segles ha estat el pilar econòmic…”
• Temps verbals: S’han utilitzat tant el present com el pretèrit perfet simple (passat) i el condicional.
• Preposicions: L’ús correcte de les preposicions és essencial. Per exemple, “a l’Alguer,” “de la pesca,” “en la pedra.”