Impacte del Canvi Climàtic en l’Agricultura Catalana: Reptes i Solucions
Mira, ho dic clar i català: abans la collita era una collita i ara és un joc d’atzar. Que si sequera, que si pedregada, que si una cosa o l’altra. I la pagesia, amb el cul a l’aire. Perquè el canvi climàtic, senyores i senyors, no és una pel·lícula de ciència-ficció. És el bolet que em surt als tomàquets abans d’hora i el riu que ja no ralla.
I què fem, ens creuem de braços? Doncs no. Ens remanguem. Perquè si abans plantàvem patates com si fóssim alemanys de vacances, ara hem de ser més espavilats. Més conscients. Cal recuperar els mètodes de l’àvia, aquella que sabia quan plouria només mirant el cel i que no gastava una gota d’aigua de més. Perquè allò que teníem per antiquat, ara resulta que és la solució.
Varietats autòctones, que aguanten més la calor i la sequera. Sistemes de reg eficients, que no malgastin ni una gota. Diversificar, no posar tots els ous a la mateixa cistella, que diuen. I sobretot, tenir cura de la terra, perquè la terra ens ho torna. Com la mare, vaja. Només que la terra no et fa pastís d’aniversari. Et dóna tomàquets. O hauria de donar-te’ls, almenys.
I, és clar, hi ha la política. Que si els ajuts, que si les infraestructures, que si… Bla, bla, bla. Menys discursos i més fets. Que ens deixin fer la nostra, que ja sabem com conrear la terra. I que ens ajudin, esclar, però sense dir-nos com hem de fer les coses. Perquè la pagesia, al cap i a la fi, és gent tossuda. I quan la gent tossuda es proposa una cosa, la sol aconseguir. Fins i tot plantar tomàquets en ple desert, si cal.
I què volen que els digui? Jo sóc optimista. O més aviat, tossuda. Perquè si la terra ens ha donat tant, ara li hem de tornar el favor. I si això vol dir canviar la manera de fer, doncs canviem-la. Perquè al final, el que volem és poder menjar tomàquets sense haver de demanar perdó al planeta. I potser fins i tot, fer un bon sofregit. Perquè, al capdavall, la vida són quatre tomàquets i un bon sofregit. I no volem que ens els prenguin.
Secció per a aprenents de català
- Remangar-se: Arremangar-se la màniga. Preparar-se per fer un esforç, per treballar de valent.
- Espavilat/da: Astut/a, hàbil, que sap sortir-se’n.
- Autòctones: Originari/ària del lloc on es troba.
- Reg eficient: Sistema de reg que utilitza la mínima quantitat d’aigua necessària per al creixement de les plantes.
- Diversificar: No dependre d’una sola cosa. Ampliar les varietats de productes cultivats per reduir el risc.
- Tossut/da: Obstinat/da, que no es deixa convèncer fàcilment.
- Conrear: Llaurar, cultivar la terra.
- Ajudar: Donar suport, col·laborar.
- Pagesia: El conjunt de les persones que treballen la terra. Agricultors i agricultores.
- Sofregit: Salsa catalana bàsica feta amb tomàquet, ceba i all.
Gramàtica:
- Ús del subjuntiu: Fixeu-vos en frases com “Perquè si la terra ens ha donat tant, ara li hem de tornar el favor. I si això vol dir canviar la manera de fer, doncs canviem-la”. En aquest cas, el subjuntiu (“canviar”) s’utilitza per expressar hipòtesis o possibilitats.
- Pronoms febles: Els pronoms febles són molt comuns en català. En frases com “Et dóna tomàquets” o “Ens ajudin”, els pronoms “et” i “ens” substitueixen complements del verb.
- Expressions idiomàtiques: El català està ple d’expressions idiomàtiques. Per exemple, “tenir el cul a l’aire” significa estar en una situació de risc o incertesa.
Have any thoughts?
Share your reaction or leave a quick response — we’d love to hear what you think!