Wonsan Kalma: Un ‘Benidorm’ nord-coreà sota vigilància

Wonsan Kalma, un complex turístic a la costa est de Corea del Nord, es presenta com un símbol d’ambició i modernitat en un país sotmès a sancions internacionals i un aïllament persistent. El projecte, concebut per Kim Jong-un, pretén atreure visitants tant locals com estrangers, oferint una alternativa als destins turístics tradicionals.

La construcció de Wonsan Kalma va començar el 2018, amb la intenció inicial d’obrir el 2019. Tot i així, els terminis es van veure afectats per diversos factors, incloent-hi les sancions i posteriorment, la pandèmia de la COVID-19. El complex inclou hotels de luxe, platges privades, instal·lacions esportives aquàtiques i un camp d’aviació civil transformat en aeroport internacional. A la seva propaganda, el règim nord-coreà emfatitza la importància del turisme com a font d’ingressos i de projecció d’una imatge positiva del país al món.

L’obertura de Wonsan Kalma es percep com una oportunitat per impulsar l’economia local, oferint llocs de treball i estimulant el comerç. Tanmateix, l’impacte real sobre les condicions de vida de la població local és difícil d’avaluar a causa de la manca d’informació independent i la restricció de l’accés a la zona per part d’observadors externs.

La sostenibilitat del projecte a llarg termini planteja interrogants. La capacitat d’atreure un nombre suficient de turistes, especialment en un context geopolític complex i amb les restriccions inherents al règim nord-coreà, és una incògnita. A més, l’impacte ambiental de la construcció i el funcionament d’un complex turístic d’aquesta magnitud en un ecosistema costaner delicat és una preocupació.

Wonsan Kalma representa una aposta arriscada per part del govern nord-coreà. Més enllà de l’atractiu turístic, el projecte esdevé un aparador de les ambicions del règim i un indicador de la seva capacitat per superar els obstacles i projectar una imatge de progrés i modernitat, malgrat les restriccions i les dificultats. La seva evolució serà un baròmetre de la situació econòmica i política de Corea del Nord en els propers anys.

Secció per a aprenents de català

Sancions: Mesures restrictives de caràcter econòmic o polític imposades a un país per part d’un altre o per organitzacions internacionals, generalment com a càstig per incomplir normes o tractats.

Règim: Sistema polític d’un país, incloent-hi les seves institucions i la manera com es governa.

Projecció: En aquest context, fa referència a la intenció de donar una determinada imatge d’un país o d’un projecte.

Atreure: Aconseguir que algú se senti interessat per alguna cosa i vulgui participar-hi o visitar-la.

Ecosistema: Comunitat d’organismes vius i el medi ambient en el qual viuen i interactuen.

Aparador: Lloc on s’exposen coses per mostrar-les al públic, en aquest cas, el projecte serveix per mostrar les ambicions del règim.

Baròmetre: Instrument que serveix per mesurar la pressió atmosfèrica; en sentit figurat, s’utilitza per referir-se a alguna cosa que indica o prediu una situació futura.

Inherents: Qualitats o característiques que formen part essencial d’alguna cosa o d’algú. Per exemple, les restriccions inherents al règim són les restriccions que formen part del mateix règim, són impossibles de separar-ne.

Incògnita: Una cosa desconeguda o que no es pot determinar amb certesa.

Persistent: Quelcom que continua, que dura en el temps. Per exemple, un aïllament persistent és un aïllament que no s’acaba.

Gramàtica:

• Ús de la preposició a: Es fa servir a davant de complements directes que són persones o coses personificades. Per exemple, “atreure visitants” no porta a perquè “visitants” no és una persona concreta, però “Estimo a la Maria” sí que en porta.
• Construccions amb per i per a: Per indica la causa, el motiu o la finalitat. Per a indica destinació o adequació. Per exemple, “Ho faig per tu” (motiu), “Aquest regal és per a tu” (destinació). En l’article, “oportunitat per impulsar” expressa la finalitat d’aquesta oportunitat.
• Formació de futurs: El futur simple d’indicatiu es forma amb l’arrel del verb i les terminacions -é, -às, -à, -em, -eu, -an. Exemple: atreure –> atreuré, atreuràs, atreurà, atreurem, atreureu, atreuran.