L’Horticultura Catalana davant Reptes Climàtics i Tecnològics: Anàlisi Setmanal”

L’Horticultura Catalana davant Reptes Climàtics i Tecnològics: Anàlisi Setmanal

De la terra a la taula, la horticultura catalana s’enfronta a una cruïlla. Com cada any, la primavera ens regala imatges de camps florits i la promesa d’una collita abundant, però les ombres del canvi climàtic i l’imperatiu d’adoptar noves tecnologies ens obliguen a qüestionar les pràctiques tradicionals. Recordo les paraules de Carol Klein a “Life in a Cottage Garden”, que parlava de l’harmonia necessària entre el jardiner i la natura, una harmonia que ara sembla més fràgil que mai.

Les últimes setmanes han estat marcades per una preocupant sequera. Les reserves d’aigua als embassaments catalans estan sota mínims (Agència Catalana de l’Aigua) i les restriccions d’ús per a regadiu planen com una amenaça sobre els agricultors. Sembla que la sàvia reflexió de Monty Don sobre l’ús responsable de l’aigua al seu llibre “Down to Earth” s’ha convertit en una necessitat imperiosa, no només per als jardiners domèstics, sinó per a tot el sector.

La tecnologia, però, també ofereix solucions. Sistemes de reg per degoteig d’alta precisió, sensors d’humitat del sòl i l’ús d’imatges per satèl·lit per monitoritzar la salut dels cultius són només algunes de les eines que poden ajudar a optimitzar l’ús dels recursos i a fer front a la manca d’aigua. Tal com explica Ellen Veen a “The Innovative Farmer”, l’agricultura de precisió ja no és una opció, sinó una necessitat per a la supervivència.

No obstant això, l’adopció de noves tecnologies requereix inversió i formació. Molts petits agricultors, que representen una part important del teixit agrari català, poden trobar dificultats per accedir a aquestes eines i coneixements. És fonamental que les administracions públiques i les organitzacions del sector ofereixin suport i assessorament per facilitar aquesta transició.

A més, la diversificació de cultius i la recuperació de varietats autòctones, més resistents a les condicions climàtiques locals, poden ser estratègies clau per garantir la seguretat alimentària i la resiliència del sector. Recordo la passió de Dan Saladino a “Eating to Extinction” per preservar la biodiversitat alimentària, una tasca que a Catalunya podria significar apostar per aquelles varietats de tomàquets, cebes o albergínies que millor s’adapten al nostre clima.

Finalment, la conscienciació dels consumidors és fonamental. Informar sobre l’impacte ambiental dels nostres hàbits alimentaris i promoure el consum de productes de proximitat i de temporada poden ajudar a construir un sistema alimentari més sostenible i just. Com ens recorda Michael Pollan a “The Omnivore’s Dilemma”, cada decisió que prenem a l’hora de menjar té conseqüències.

El futur de la horticultura catalana depèn de la nostra capacitat per adaptar-nos, innovar i col·laborar. És un repte complex, però també una oportunitat per construir un sector més resilient, sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Secció per a aprenents de català

• Horticultura: Conreu de plantes, especialment fruites, hortalisses i flors, en horts o terrenys similars. És un nom femení.
• Cruïlla: Lloc on es creuen dos o més camins. En sentit figurat, moment decisiu en què cal prendre una decisió important. És un nom femení.
• Regadiu: Sistema de cultiu que utilitza el reg per a subministrar aigua a les plantes. S’usa com a nom masculí.
• Degoteig: Sistema de reg que consisteix a aplicar l’aigua directament a la base de la planta, gota a gota, per tal de minimitzar les pèrdues per evaporació. És un nom masculí.
• Resiliència: Capacitat d’un sistema o organisme per a recuperar-se d’una situació adversa. Deriva del verb “resilir”, que vol dir tornar a l’estat inicial. És un nom femení.
• Autòctones: Originàries d’un lloc determinat. Adjectiu que deriva del grec “autos” (un mateix) i “khthon” (terra).
• Teixit agrari: Conjunt d’empreses i activitats relacionades amb l’agricultura en una zona geogràfica.
• Sostenible: Que es pot mantenir en el temps sense esgotar els recursos ni perjudicar el medi ambient. Adjectiu que deriva del verb “sostenir”, que vol dir aguantar o mantenir.
• Sequera: Període prolongat de temps sec, amb escassetat de pluges.
• Embassaments: Construccions per a emmagatzemar aigua.

Nota sobre l’ús del “que” i del “de que”:

En català, és important distingir quan utilitzar “que” i “de què”. En general, s’utilitza “que” després de verbs com “creure”, “pensar”, “dir”, “saber”, etc., quan introdueixen una oració subordinada que actua com a complement directe. Per exemple: “Crec que plourà”.

S’utilitza “de què” quan la preposició “de” és exigida pel verb o per alguna altra paraula de l’oració principal. Per exemple: “M’adono de què això és important”.