Barcelona: Cooperatives tarragonines forçades a importar avellana per abastir la demanda.

Cooperatives tarragonines forçades a importar avellana per abastir la demanda

Les cooperatives de la demarcació de Tarragona, històricament vinculades al conreu de l’avellana, s’enfronten a una situació paradoxal: la necessitat d’importar aquest fruit sec per satisfer la creixent demanda del mercat. Malgrat el saber fer tradicional i la qualitat reconeguda de l’avellana autòctona, factors com el canvi climàtic, l’envelliment de les plantacions i la manca de relleu generacional han impactat negativament en la producció local.

“La collita d’avellana d’aquest any ha estat significativament inferior a l’esperat,” explica el gerent d’una cooperativa de la zona del Baix Camp. “Això ens obliga a buscar avellana fora per complir amb els nostres compromisos amb els clients.” La majoria de cooperatives importen avellana de països com Turquia o Itàlia, on els costos de producció són, generalment, més baixos.

Aquesta dependència de l’exterior genera preocupació entre els productors locals, que veuen com la seva viabilitat econòmica es posa en risc. A més, la importació d’avellana pot afectar la qualitat del producte final, ja que les varietats i els processos de conreu poden ser diferents. Això podria tenir un impacte negatiu en la reputació de l’avellana de Tarragona, apreciada per la seva intensitat de sabor i textura cruixent.

Davant d’aquesta situació, les cooperatives busquen alternatives per impulsar la producció local d’avellana. S’estan promovent mesures com la renovació de les plantacions amb varietats més resistents a la sequera i adaptades al canvi climàtic, la modernització de les tècniques de conreu i la formació de nous agricultors. També es treballa en la valorització de l’avellana local a través de la promoció de la venda directa i l’elaboració de productes de proximitat.

La Unió Europea, conscient de la importància de protegir la producció d’avellana autòctona, ha destinat fons per donar suport als agricultors i a les cooperatives. Aquestes ajudes, juntament amb les iniciatives locals, busquen garantir la continuïtat del conreu de l’avellana a Tarragona i preservar un patrimoni agrícola i cultural de gran valor. El preu de l’avellana importada, per tant, pot fluctuar depenent de les ajudes europees i dels costos de producció d’altres països, a més dels costos de transport. Per exemple, si una cooperativa compra 1.000 kg d’avellanes a Turquia per 2.000 €, el cost final en euros dependrà de les ajudes rebudes i de les despeses de transport fins a Tarragona.

En resum, la situació actual de les cooperatives tarragonines posa de manifest la importància de la resiliència de les comunitats davant els reptes del canvi climàtic i la globalització. La col·laboració entre productors, administracions i consumidors és clau per garantir un futur sostenible per a l’agricultura local.

Secció per a aprenents de català

• Demarcació: Una divisió territorial. En aquest cas, es refereix a la província de Tarragona. És sinònim de territori o regió.
• Paradoxal: Que sembla contrari a la lògica o a l’opinió general, però que pot ser cert. Un exemple seria: “És paradoxal que necessitem importar avellanes quan en tenim aquí mateix.”
• Saber fer: Coneixement pràctic i habilitat per fer alguna cosa. Relacionat amb l’experiència.
• Autòctona: Originària d’un lloc. Es refereix a l’avellana que es conrea a Tarragona.
• Relleu generacional: Substitució de les generacions més antigues per les més joves en una activitat. En agricultura, vol dir que els joves continuïn conreant la terra.
• Viabilitat: Capacitat de ser viable, és a dir, de poder continuar existint i funcionant. Especialment en termes econòmics.
• Proximitat: Que és a prop, ja sigui geogràficament o en termes de relació. Es refereix a vendre productes locals directament al consumidor.
• Resiliència: Capacitat d’un sistema de recuperar-se després d’una pertorbació. En aquest context, es refereix a la capacitat de les cooperatives d’adaptar-se al canvi.
• Globalització: Integració de les economies i les cultures a escala mundial. Augment de la interconnexió i interdependència entre països.
• Sostenible: Que pot mantenir-se a llarg termini sense esgotar els recursos ni danyar el medi ambient. Una agricultura sostenible busca preservar la fertilitat del sòl i reduir l’ús de pesticides.

Nota sobre la gramàtica:

En català, és important la concordança de gènere i nombre entre el substantiu i l’adjectiu. Per exemple, “avellana autòctona” (femení singular) i “productors locals” (masculí plural). També cal prestar atenció a l’ús correcte dels articles determinats (“la”, “el”, “els”, “les”) i indeterminats (“un”, “una”, “uns”, “unes”) abans dels substantius.