Cat Nord Descobriment dominical al Pertús: el fort de Bellegarde, testimoni de la història transfronterera

Descobriment dominical al Pertús: el fort de Bellegarde, testimoni de la història transfronterera

El Pertús, porta d’entrada a la Catalunya Nord, ofereix molt més que botigues frontereres. Amagat a dalt d’un turó, dominant la plana i vigilant el coll, s’alça imponent el fort de Bellegarde, un monument carregat d’història que convida a una excursió dominical a tot el que vulgui descobrir els secrets d’aquest territori de pas.

La història del fort de Bellegarde és la història de la frontera mateixa, un relat de conflictes i aliances gravat a la pedra. Des de les seves primeres fortificacions, dissenyades per protegir les terres catalanes, fins a les ampliacions ordenades per Lluís XIV, el fort ha estat testimoni de les tensions entre França i Espanya. Va ser el mariscal Vauban qui va donar al fort la seva forma actual, transformant-lo en una fortalesa inexpugnable, una obra mestra de l’arquitectura militar del segle XVII.

L’ascensió al fort, d’aproximadament una hora, recompensa l’esforç amb vistes panoràmiques espectaculars. A banda i banda de la frontera, s’estenen les terres de l’Alt Empordà i el Vallespir, un mosaic de camps conreats, vinyes i boscos que reflecteixen la riquesa natural i la tradició agrícola de la regió.

Però la visita al fort no es limita a la contemplació del paisatge. L’interior de la fortalesa revela les enginyoses solucions constructives que van permetre la seva supervivència al llarg dels segles. Les cisternes gegantines, capaçes d’emmagatzemar milers de litres d’aigua, asseguraven el proveïment en cas de setge. Les galeries subterrànies, autèntics laberints de pedra, servien de refugi i permetien el moviment de tropes sense ser detectades.

Avui, el fort de Bellegarde ha deixat enrere el seu passat militar per convertir-se en un espai de memòria i cultura. A més de les visites guiades, que permeten descobrir els seus secrets, el fort acull regularment exposicions i esdeveniments que dinamitzen la vida cultural de la regió. L’entrada té un cost aproximat de 6 euros per persona.

Una visita al fort de Bellegarde no només és una immersió en la història, sinó també una oportunitat per connectar amb la terra i amb les seves tradicions. A la zona es poden trobar productors locals que ofereixen fruites, verdures, vins i embotits, tots elaborats de manera respectuosa amb l’entorn. Aquest consum responsable contribueix a mantenir l’economia local i a preservar la biodiversitat del territori.

En definitiva, una excursió dominical al fort de Bellegarde ofereix una experiència enriquidora per a tots els sentits, un viatge a través del temps i l’espai que convida a reflexionar sobre la nostra relació amb la història i amb el medi ambient. Un lloc per descobrir, comprendre i valorar la riquesa del nostre patrimoni.

Secció per a aprenents de català

• Coll: Pas estret entre muntanyes. Gramàtica: És un substantiu masculí.
• Imponent: Que causa admiració o respecte per la seva grandesa o força. Gramàtica: Adjectiu. Concorda en gènere i nombre amb el substantiu que modifica.
• Gravat: Tallat o marcat en una superfície. Gramàtica: Participi passat del verb “gravar”. En aquest context, s’utilitza com a adjectiu.
• Inexpugnable: Que no es pot conquerir o assaltar. Gramàtica: Adjectiu.
• Ascensió: Acció de pujar. Gramàtica: Substantiv femení.
• Cisternes: Dipòsits grans per emmagatzemar aigua. Gramàtica: Substantiv femení plural.
• Setge: Acció d’encerclar una plaça o un fort per obligar-lo a rendir-se. Gramàtica: Substantiv masculí.
• Embotits: Carn de porc, i altres animals, picada i adobada, introduïda en una tripa o en un altre embolcall. Gramàtica: Substantiv masculí plural.
• Reflexionar: Pensar profundament sobre alguna cosa. Gramàtica: Verb reflexiu. Per exemple: “reflexionar sobre la nostra relació”.
• A dalt d’un turó: a la part superior d’un turó

Nota Gramatical:

Observeu l’ús de les preposicions en català. Per exemple, “al Pertús” (a + el Pertús) i “del segle XVII” (de + el segle XVII). La contracció de la preposició “a” amb l’article masculí singular “el” esdevé “al”, i la contracció de la preposició “de” amb l’article masculí singular “el” esdevé “del”. Aquesta és una característica comuna en català.