Cat: Collboni reitera el suport de Barcelona a Palestina i exigeix l’accés immediat d’ajuda humanitària a Gaza.

Barcelona reafirma el compromís amb Palestina: “Gaza necessita ajuda, i la necessita ara”

Collboni, amb aquella determinació que li caracteritza – de vegades penso que la política li ha endurit el nas, com a les mongetes quan les couen massa – va reiterar ahir el suport de Barcelona al poble palestí. I no ho va fer dient “ai, quina pena, pobrets”, que això ja ho sabem fer tots asseguts al sofà, sinó amb fets. Promeses, per ara, però amb un to que feia pensar que, si calia, aniria personalment a clavar les banderes de Barcelona a la porta de Rafah.

“La situació a Gaza és insostenible”, va declarar, amb la veu lleugerament trencada, potser per la ràbia continguda o potser, simplement, per la sequedat ambiental de la sala de premsa. “Exigim un accés immediat i sense restriccions a l’ajuda humanitària. No podem permetre que la burocràcia i la falta de voluntat política s’interposin entre les víctimes i el menjar, l’aigua i la medicació que necessiten desesperadament.”

Em fa gràcia quan els polítics diuen “no podem permetre”. Com si tinguessin una vareta màgica. La veritat és que ho permetem constantment, tot plegat. Però potser, i només potser, aquest cop la determinació de Collboni, que insisteixo, té la mateixa duresa que una mongeta bullida massa estona, farà la diferència.

Perquè, al cap i a la fi, la solidaritat no només es tracta de donar diners (que també), sinó de crear les condicions per a que la gent pugui reconstruir les seves vides. Que puguin tornar a conrear els seus camps, a construir les seves cases, a educar els seus fills. Que no hagin de dependre sempre de la caritat, com plantes malaltisses que necessiten un tutor per no caure.

En el fons, l’ajuda humanitària és una inversió. Una inversió en el futur, en l’estabilitat, en la pau. I si aprenem a fer-ho bé, sense imposar models ni condicions, potser algun dia deixarem de necessitar-la.

Secció per a aprenents de català

• Reafirma: Confirma, assegura novament. Ve del verb “reafirmar”.
• Compromís: Obligació, promesa formal.
• Caracteritza: Distingeix, defineix una persona o cosa. Ve del verb “caracteritzar”.
• Endurit: Tornat dur, rígid. Ve del verb “endurir”.
• Mongetes: Judías, alubias.
• Rafah: Població fronterera entre Egipte i la Franja de Gaza.
• Insostenible: Que no es pot sostenir, aguantar.
• Burocràcia: Conjunt de tràmits administratius.
• Interposin: Que s’interposin, que s’hi posin enmig. Del verb “interposar-se”.
• Conrear: Cultivar.

Nota gramatical:

L’ús del subjuntiu “hagin” a la frase “Que no hagin de dependre sempre de la caritat” és correcte perquè expressa un desig o una necessitat. Quan la frase principal expressa voluntat, dubte, prohibició o necessitat, el verb de la subordinada sol anar en subjuntiu.