Cat: L’Aliança de Cubelles reprèn la vida després d’un quart de segle de rehabilitació

L’Aliança de Cubelles torna a respirar després de vint-i-cinc anys de resurrecció

Feia tants anys que la gent passava per davant d’aquella construcció gegantina amb una certa barreja d’indiferència i llàstima que, vaja, ja gairebé havia desaparegut del mapa mental. L’Aliança de Cubelles, aquell monstre adormit, vestit d’espatlla adolorida de la vila, havia deixat de ser notícia feia segles. Més aviat era un element fix del paisatge, com la farola torta davant del supermercat o el graffiti maldestre al mur del costat de la Renfe.

Però vet aquí que, un dia, com qui no vol la cosa, van començar a sortir persones. No gaire, eh? Al principi semblava que estiguessin netejant, traient runa, endreçant. Després, van començar a aparèixer plantes. No d’aquelles decoratives i pretensioses, sinó coses com tomàquets, enciams, calèndules. Un jardí estrany, desordenat, però amb una vitalitat que contrastava brutalment amb el gris ciment del seu entorn.

Ara, vint-i-cinc anys després d’iniciar la seva lentíssima metamorfosi, L’Aliança torna a respirar. Han conservat les estructures originals, respectant la memòria del lloc, però les han convertides en espais per compartir, per aprendre, per cultivar. No només hortalisses, evidentment. També idees, experiències, projectes.

Diuen que volen ser un exemple de com es pot transformar un espai abandonat en un lloc de trobada, un oasi de biodiversitat, un petit ecosistema autogestionat. I potser tenen raó. O potser no. Ja veurem. Però el que està clar és que han aconseguit una cosa que semblava impossible: tornar a donar vida a un cadàver arquitectònic i, de passada, alegrar una mica la vista als que passem per davant. I això, en els temps que corren, ja és molt.

Secció per a aprenents de català

• Resurrecció: Resucitar, tornar a la vida. Aquí s’utilitza en sentit figurat per a referir-se a la rehabilitació de l’edifici.

• Vestit d’espatlla adolorida: Metàfora que compara l’edifici amb una càrrega pesada i molesta per al poble.

• Vet aquí que: Expressió equivalent a “Heus aquí que”, que introdueix una novetat o un canvi inesperat.

• Runa: Restes de materials de construcció, enderrocs.

• Calèndules: Plantes herbàcies conegudes per les seves propietats medicinals i ornamentals.

• Metamorfosi: Transformació profunda i completa.

• Hortalisses: Plantes que es conreen per a l’alimentació.

• Oasi: Lloc amb aigua i vegetació enmig d’un desert. Aquí s’utilitza metafòricament per a referir-se a un lloc amb vida i activitat enmig d’un entorn degradat.

• Autogestionat: Gestionat per les mateixes persones que l’utilitzen o hi treballen.

• De passada: A més d’una altra cosa, addicionalment. En aquest context, significa que a més de reviure l’edifici, també han millorat l’aspecte de l’entorn.

Gramàtica:

• Ús del pretèrit perfet perifràstic (van començar a…). En català, per expressar l’inici d’una acció en el passat, és comú fer servir la forma perifràstica “anar a + infinitiu” al passat, per exemple, “Van començar a sortir persones”.

• Ús del pronom feble “en”. En català, el pronom feble “en” substitueix un complement introduït per la preposició “de”. Per exemple: “s’havia desaparegut del mapa mental” (en lloc de “s’havia desaparegut d’ell”). “Tenen raó? Potser en tenen.” (en lloc de “tenen raó”).