Home Ciència i TecnologiaL’hormona intestinal clau en el 40% dels casos de SII-D i possible cura.

L’hormona intestinal clau en el 40% dels casos de SII-D i possible cura.

by Clara Puig

Una hormona intestinal clau implicada en un 40% dels casos de SII-D i una possible via terapèutica

Investigadors han identificat un desequilibri hormonal en l’intestí que podria estar darrere d’un percentatge significatiu dels casos de la variant diarreica de la Síndrome de l’Intestí Irritable (SII-D). Aquest descobriment obre la porta a noves vies de diagnòstic i, potencialment, a tractaments més efectius per a aquesta condició que afecta la qualitat de vida de moltes persones.

La investigació, publicada recentment en una revista científica de prestigi, se centra en l’hormona intestinal denominada guanylina. Aquesta hormona juga un paper fonamental en la regulació del flux d’aigua i electròlits a l’intestí, i un nivell insuficient pot derivar en símptomes característics de la SII-D, com ara diarrea, dolor abdominal i inflor.

Els investigadors van analitzar mostres biològiques de pacients diagnosticats amb SII-D i van comprovar que prop del 40% presentaven nivells anormalment baixos de guanylina. A més, van observar una correlació entre els nivells reduïts de l’hormona i la severitat dels símptomes. Aquests resultats suggereixen que la deficiència de guanylina podria ser un factor causant important en aquest subgrup de pacients.

El descobriment podria tenir implicacions importants pel diagnòstic de la SII-D. Actualment, el diagnòstic es basa principalment en l’avaluació dels símptomes del pacient i l’exclusió d’altres malalties. La determinació dels nivells de guanylina en les femtes o en mostres de teixit intestinal podria proporcionar una eina de diagnòstic més objectiva i precisa, permetent identificar aquells pacients que es beneficiarien de tractaments específics.

Quant a les possibles teràpies, els investigadors exploren la possibilitat d’administrar guanylina sintètica o anàlegs per restaurar els nivells hormonals normals a l’intestí. Assajos clínics preliminars han mostrat resultats prometedors, amb una reducció significativa dels símptomes en pacients tractats amb aquestes substàncies. No obstant això, calen més estudis per confirmar l’eficàcia i seguretat d’aquests nous tractaments a llarg termini.

L’estudi ressalta la importància de comprendre els mecanismes fisiològics complexos que regulen la funció intestinal i com els desequilibris hormonals poden contribuir al desenvolupament de la SII-D. Aquesta investigació representa un pas important cap a una medicina més personalitzada i precisa per als pacients que pateixen aquesta malaltia. El coneixement aprofundit dels processos naturals que mantenen l’equilibri del sistema digestiu és clau per desenvolupar estratègies terapèutiques eficaces i sostenibles que puguin millorar la qualitat de vida dels afectats.

Secció per a aprenents de català

  • SII-D: Acrònim de Síndrome de l’Intestí Irritable – Diarreica. Una condició mèdica que afecta el sistema digestiu, amb símptomes predominants de diarrea.
  • Guanylina: Hormona peptídica produïda principalment per les cèl·lules de l’intestí prim i gruix. Ajuda a regular la secreció d’aigua i electròlits.
  • Electròlits: Minerals, com el sodi, el potassi i el clorur, que tenen una càrrega elèctrica i són importants per a moltes funcions del cos.
  • Derivar en: Produir com a resultat o conseqüència. “Un nivell insuficient pot derivar en símptomes…”.
  • Correlació: Relació o connexió estadística entre dues variables. En aquest cas, la relació entre els nivells de guanylina i la severitat dels símptomes.
  • Ressaltar: Destacar, posar en relleu.
  • Assajos clínics: Estudis de recerca en què participen persones per provar nous tractaments o intervencions mèdiques.
  • Anàlegs: En química, un compost que té una estructura similar a un altre compost però difereix en components menors.
  • Sostenibles: Que poden mantenir-se o perdurar al llarg del temps sense esgotar els recursos. En un context mèdic, referit a tractaments a llarg termini.
  • Fisiològics: Relatiu al funcionament normal del cos i els seus òrgans.

Gramàtica:

  • L’ús del temps verbal “condicional” (podria estar, beneficiarien) indica possibilitat o hipòtesi.
  • La preposició “darrere de” s’usa per indicar la causa o l’origen d’alguna cosa.
  • L’expressió “Quant a…” s’utilitza per introduir un tema específic.

You may also like

Leave a Comment

Are you sure want to unlock this post?
Unlock left : 0
Are you sure want to cancel subscription?
-
00:00
00:00
Update Required Flash plugin
-
00:00
00:00